València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de setembre 30, 2014

Breu resum de la dinàmica de l'amor



Breu resum de la dinàmica de l'amor

Els barons passen primerament el complex d'Èdip i després el de castració, mentre que a les dones els succeeix a l'inrevés, d'ací que siga fàcil que en la trobada d'una dona o home hi haja una relació antiga que hem de destruir, que no ha estat del tot formada, incipient o ja formada.
Les dones treballen amb la intenció de fer i crear la prova d'amor que després el baró ha de passar per a que una volta superada o intentada superar amb valentia (l'amor no creu en els pusil·lànimes) provoque l'enamorament de la dona.
La futura o present parella ha de tenir un tercer element, no sempre és una persona, que catalitze la relació contra la qual el baró s'hi identifica violentant-la o transgredint-la com una representació del Pare, de la relació que ja va tenir dels quatre als sis anys d'edat amb el complex d'Èdip.
El violentament o transgressió ha de ser sempre inconscient i donant l'essència, l'ànima després de la transgressió a eixe pare transgredit, no pot fer-se conscientment tot i que quan posem els barons la vista en una dona sabem que hem de passar per un altre baró, normalment el que la pretén.
I la dona s'encarrega de fer els possibles per a que es produïsca aquesta transgressió o violentament, perquè com ha passat el complex de castració en primera instància ja sent quelcom pel baró sobre el que posa la seua atenció.
El baró completa la relació passant pel complex de castració i la dona pel d'Èdip, doncs el baró necessita deixar una dona per a agafar una altra, que tot i no ser relacionalment seua, la primera li fa les voltes de partenaire, tot baró com diu Levi Strauss pren la dona d'un altre home, que normalment arriba, si és en un grup d'amics o una colla, a complementar en un futur la futura relació, a catalitzar-la, deixant-se violentar inconscientment pel baró ja compromés i que ha accedit a la que era abans el seu partenaire, real o potencial.
Al llibre “El banquet” de Plató en el que el savi Sòcrates parla en un simposi sobre l'amor està escrit que van a una festa Poro, Penia i Metis, Penia (la pobresa), l'única dona; veu borratxo a Metis (la riquesa) i li fa un fill, perquè el veu molt més espavilat que Poro (la prudència), el qual fa servir com a catalitzador de la relació, i amb aquest parany o estratagema naix l'amor, el fill de Penia i Metis.

Amb aquesta analogia es resum ja des de fa més de vint segles les lleis de l'amor que no han estat superades per més que els científics hagen volgut donar un munt d'explicacions deterministes, com ara que l'amor el produeix una substància i és com una droga amb la que hem de desenganxar-nos si el perdem, etc. I tota la idea bàsica que descriu Sòcrates li ho deu a una dona sàvia, Diotima qui fa les voltes de professora de l'amor de Sòcrates, la seua veritable filòsofa i mentora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada