València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de setembre 30, 2014

Èdip i Abraham



Èdip i Abraham

_Pare, pare, Pare etern, estime aquesta dona, la teua dona. Mata'm si vols, però jo l'estime, és la vida, la mort qui m'espenta, qui em porta al furt. Mata'm si vols! Mata'm!
_Fill, fill estimat, m'has donat la teua vida per l'amor de l'etern, ara tindràs la teua dona, la teua, jo te la donaré, tu la conqueriràs, l'amor t'ha arribat, ja ets un home de Déu, amant de ton Pare.
Unes llàgrimes de penediment i alhora d'amor cap al Pare van nàixer als ulls d'Èdip, i una dona que hi passava el va abordar:
_Hola Èdip! Sóc la teua veïna, ets un home gran i madur, valent; voldria que saberes que jo t'estime, t'estime Èdip i voldria viure amb tu.
Ambdós llavis van segellar un amor que per ser conscient va ser etern, i durador en el temps.
Però van passar els anys i Èdip va esdevenir Abraham, pare del seu fill, i es va trobar per segona vegada amb el Pare:
_Pare, jo t'estime, des d'aquell dia en que em vas mostrar el camí de la vida, però tu ara em dius que clave l'espasa al meu fill, m'ho exhortes, jo no sé qui ets, el meu fill és el que més m'estime i sense tu no puc viure, ets cruel! Cruel com un lleó gelós!
Una altra vegada Abraham va vessar dues llàgrimes i en la seua desesperació va acostar l'espasa al cor del seu fill, boig de terror i solitud. I l'espasa en el moment en que anava a penetrar el seu fill va esdevenir un doll d'aigua que va refrescar el jove cos i els braços d'un Abraham esdevingut valent.
El Pare li va parlar novament:
_M'has tornat a mostrar el teu amor, només així ho podries haver sentit, ara ja ets un home de Déu i home sant. Ara i només ara la teua vida et pertany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada