València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de setembre 30, 2014

Harmonia, praxi i plusvàlues leonines

Nus gordià de quatre caps: amor, desig, gaudi i voluntat

Hui un amic m'ha posat en una dificultat, amb bona intenció i, jo sé quina és la seua intenció i què és la intenció; he recordat aquest article que per la seua importància he de transcriure-vos dient-vos abans que la voluntat o el seu resultat no difereix gaire del nus total, però entra a formar part d'ell com a part indissociable, si jo no tinguera en comptes la voluntat no tindria l'amistat en cap estima, la paraula és sagrada i en la postulació teòrica, en l'estil rau molt de la nostra regeneració:

No abaratisques el somni (Lluís Llach)


No abarateixis el somni

No abarateixis el somni
res més que això tinc per dir-te, si vols
no abarateixis el somni
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.

I si cal refarem tots els signes
d'un present tan dificil i esquerp
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història d'empeus.

I si cal conviurem la misèria
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d'amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canóns.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.


Si és ben cert que en molts països del món la pobresa ha arribat a límits insostenibles, també ho és que cert grup de països, que de tant en tant se sumen molts més, tot i que en un vaivé dialèctic al desenvolupament i a les polítiques socials, és per tant una errada veure la vida des del principi de castració, des del complex de castració, és a dir, el que és bo per a mi és roí per a tu.
Però és cert que si no contemplem el miracle de què tot està en la consciència universal o intersecció entre els quatre elements del nus gordià, que suposaria Déu, podríem pensar com jo aquesta nit que la vida, la praxis, que no és només la revolució, sinó el portar el presupost familiar per exemple, pot quedar representat com una bassa d'oli on si posem més oli en el costat dret baixa de la banda esquerra i a l'inrevés, el meu cap m'ho ha fet saber de la seua comprensió en pensar que som gots comunicants com m'ha dit aquesta nit, és a dir el que va pensar Dalí amb el seu Crist de Cadaquès , en fer el "bé" un altre paga amb el meu "mal" les nostres "bones" accions.
Déu, la consciència universal, l'inconscient junguià col·lectiu, el Gran Altre lacanià sap que sota la "manca" de tot llenguatge i per sobre, de vegades del complex d'Èdip es pot demanar l'impossible, tot i que de vegades i moltes, la major part d'elles només demanem el possible.
Ja deia John Nasch que els números ens diuen allò que volem sentir i podem pensar que una família amb 6.000 € pot tenir en un moment de crisi la mateixa precarietat que una que guanye 900 €, però la praxis, la posibiilitat d'aixecar, d'alçar o ajupir el cap per sobre o sota la corda del destí en aquest cas econòmic, pot representar per exemple en macro-economia que la major part de les famílies del món hi viuen sobre el llindar de la pobresa i amb el necessari, si més no necessari per a viure, estimar, menjar i pensar.


I com li vaig dir a un amic teòleg, que ha, tard o d'hora enfrontar-se contra el seu amo, per a ensenyar-li la caritat: estima el teu fill, és roí, t'odia, ens odia, ¿vol? el pitjor per a nosaltres però és el nostre fill estimat, no podem matar-lo, mai! hem de donar-li un lloc!

2 comentaris: