València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de setembre 27, 2014

Un convit professional


Ahir vaig ser convidat per l’excel·lentíssima directora de ràdio i televisió valenciana per celebrar la consecució del seu nou càrrec, jo que era un escriptor de mig pèl, no cal dir-ho, em va ser de molt bon grat que se’n recordaren de mi. Podria crear per a l’ens públic algunes obres de teatre, fins i tot alguns guions per les futures sèries que s’hi emetrien.
El dinar va resultar perfecte, de primer plat Na Coloma de Puig i Company, la directora, em va obsequiar amb unes llentilles del país, regades amb un vi negre de Turís, de segon em va preparar un all-i-pebre sense creïlla, el veritable all-i-pebre valencià, em va explicar cofoia, fent-me cinc cèntims d’aquesta meravellosa delícia.
En acabar de dinar em va sorprendre amb uns torrons de Xixona amb un carregat i curt cafè, digne d’una cafeteria de moda, i finalment vam brindar amb una copa de mistela. Perfecte.
Jo tot mirant el dispendi regionalista de la directora li vaig demanar de fumar, i fent un gir universalista va traure uns “habanos” exquisits sense deixar-me encetar el paquet de “domingo negre” que jo duia a la butxaca.
De sobte i en mig de la distesa xerrada van trontollar-me tots els meus budells, moguts pel deliciós i copiós dinar, el cafè i el cigar.
Amb una elegant disculpa vaig demanar-li pel lavabo.
Als deu minuts d’entrar-hi i amb la suor regalimant-me pel front vaig llançar un cagalló que em va eixir de l’ànima, tot arrancant-me el punt “G” que va ser engolit per la sorollosa cisterna, la meua sorpresa va arribar quan en llançar de la cadena es va embossar la tassa.
No arribe a recordar si van ser deu o dotze les vegades que vaig provar de traure’n aigua per empassar la tifa sense èxit.
La olor ja arribava al corredor de la bonica mansió de la meua amfitriona, que neguitosa pels sorolls que eixien del vàter em cridava estranyada i avergonyida per al meua tardança. Jo tot suat, amb els pantalons per cordar i algun que altre lluentó d’aigua a la samarreta vaig sortir al·legant una gran indisposició i un fort dolor de cap.
Vaig eixir corrents d’aquella casa deixant-li el marró pastís a l’excusat sense escoltar les propostes que m’havien dut allà i que tot seguit m’hauria fetes, que pertocaven al meu futur professional a l’ens.

Què us diré, davant una bella i elegant dama hi ha vegades en les quals cal fugir, tot i que et jugues el teu futur professional. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada