València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’octubre 24, 2014

Joia, pragmatisme i utilitarisme

Si alguna cosa defineix el discurs de l'amo és el seu fruir per manar, no sent un individu ancorat a aquest discurs durant la major part de les hores del dia, alegria, no sent eufòria, que pertanyen, en aquest ordre, als individus histèrics i maniaco-depressius, és a dir als del discurs histèric, i tot i que els amos es valen d'aquests sentiments que suren en l'inconscient col·lectiu de la gran massa de gent que sí que els té, per a dirigir-los cap al seu utilitarisme o pragmatisme, tot es resumeix per aquests individus en què un ens o cosa funcione indistintament de la seua idea, manant i així el seu fi darrer és gaudir per manar.
Quan un individu del discurs histèric sap, aleshores ja entra al discurs de l'analista i, no cal dir que totes les idees són absolutament lícites, però només quan es fan els individus portadors responsables del que n'hi ha darrere d'elles, quan es fan responsables, aquests individus portadors, de que llurs idees poden crear coses o destruir coses amb els que ells pagaran amb el seu cos, la seua vida o la seua hisenda, ànima, essència, cos o la vida dels altres en un mal cas.
A l'individu del discurs de l'amo no el mou el saber, potser un bon polític no sap gaire, sí, pot tenir o té molts coneixements, més que un savi, que només funciona amb els ics coneixements que ha viscut, de fet la filosofia que és l'amor pel saber no té a hores d'ara la mateixa fama que pot tenir la xarxa i amb ell google, però no ens oblidem, l'amo té, google té coneixements, el savi sap, que són dues coses totalment diferents, però el que mou al polític o a l'home amo, indispensable per una altra banda, aquest discurs de l'amo i aquests homens, és l'utilitarisme i el pragmatisme, branques del saber que no els són de gaire utilitat als savis, que no es deixen endur pel corrent al que la major part dels homens i dones del discurs histèric suren pel riu a favor de l'aigua.
I és molt trist que des de la teua butaca, la teua trinxera, la teua universitat, el teu carrer algú et diga el que has de fer, modelant-te sense que ni te n'adones (això queda per a alguns que saben i se n'adonen), del que has de fer, del que has de dir o del que has de sentir, tot i que n'hi ha que porten una idea i la saben fer servir des del discurs histèric, els menys, però n'hi ha, això sí, han de saber poder donar la vida i hisenda per ella, a banda de poder matar, de vegades, també per ella si els hi va llur vida.
Ara, si una idea, tot i que els veritables homens no són els portadors d'idees sinó de sentiments, els savis o filòsofs, si una idea t'arrela en el teu gaudi o instint de mort fins al punt de poder donar la vida per ella, cal, això sí, en aquest cas sí, que tirem endavant amb ella, serà que el nostre complex d'Èdip ha d'anar per aquest camí, que la nostra identificació contra l'amo ens diu que si no ens identifiquem en contra de l'altra idea oposada, les idees són com cara i creu, oposades, que si no ens identifiquem contra l'oposada no ens n'eixirem en quant a la nostra virilitat o la nostra feminitat, o la mateixa vida, parle d'individus del discurs de l'analista i l'histèric, doncs si la defensa de la idea passa per la nostra vida, si ens hi va aquesta, la nostra vida en la defensa de la idea, en el triomf o debacle de la idea, cal que la defensem fins la mort, perquè és el que guanyarem si la defensem i guanyem, la vida.
Un exemple són les lluites per la llibertat o per eliminar la pobresa o la brutalitat, fins i tot moviments col·lectius de pobles sencers, tot i que tota idea pot suposar per a un individu, en passar el complex d'Èdip i la seua identificació en contra de l'amo amb ella, la seua virilitat o feminitat i de retruc la seua Vida en majúscules.
I tot i que sé que un conte seny-i-foll com aquest sempre queda mal amb una conclusió la faré: tot és lícit si ens en fem responsables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada