València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 08, 2014

Anem cap a una cienciocràcia?

Mort el discurs de l'amo en l'àmbit col·lectiu el va substituir el capitalista, un discurs que resultava finit, s'autofagocitava; parle en passat perquè tot ens indica que estem a les darreries d'aquest discurs, sobretot amb el nou rescat que es preveu dels bancs. Serà capaç el sistema financer, a la llarga, de reflotar-se en una partida de monopoly que ja ha arribat a la seua fi? La pregunta sembla contestada, no. Tot i amb això la transició cap a un socialisme o feixisme cienciocràtic o cienciocràcia no serà fàcil ni planera, sinó que estarà plena de reaccions de tot tipus i, caldrà lluitar per la llibertat oposada al mètode científic, la llibertat de l'individu, que passarà a plantejar-se com l'autonomia de l'individu tant en el cos social, col·lectivament com en el mateix individu, l'autonomia de la vida pública, social, individual, cultural o política, sempre en contradicció amb l'amo, en aquest cas la ciència. També potser el desig de l'Altre haja planejat ja un final per aquest món, però hem de ser optimistes i pensar que la vida seguirà, i amb ella la Història.
Però la pregunta que més ens interesa als amants de les llibertats es si hi haurà cabuda en aquest socialisme de la ciència per la llibertat i l'espiritualitat, la ciència en sí, o millor, el seu mètode ja és en sí democràtic, però no de la manera en que pot ser rebatut per un grup de presió o un grup d'interessos, mai no dona lloc a la crítica, si el que es busca o buscarà és o serà l'equilibri del sistema.
Tot i que si arribem a aquest punt no hem de deixar l'objectiu darrer kantià, l'Home com a fi, l'Home com a últim fi que moga totes les accions d'aquest nou discurs universitari que haurà pres el lloc del de l'amo.
Potser puguem modificar l'ADN humà per a afegir-hi el silici o programacions que facen oblidar o minimitzar en la dialèctica, que ja no seria materialista històrica sinó hegeliana, les crisis i les guerres, la Història hauria acabat tot i que sempre l'ésser humà que hi resultara tindria el seu símptoma, es crearia la post-Història, com a continuació, tot i ser, arribat el pitjor dels casos, clons humans, a banda de minimitzar els grans trasbalsos cíclics, com conflictes, guerres i desastres naturals creant nous valors simbòlics per a les guerres per exemple, imaginem-nos la lluita del titot per la seua femella, en un ball de cues és on es dilucida la victòria o la derrota, malgrat això, i això espere, els sentiments seran els mateixos i amb les mateixes conseqüències, si més no, potencials que en una conflagració pel baró o per la femella o per una guerra, que es podria dilucidar en un joc.
Sembla la millor eixida possible en un món en el que els rics seguirien sent rics i els pobres estarien més protegits, si el fi darrer fora l'Home, però segurament hi haurà molts moviments involucionistes, i no els mancarà la raó, hem viscut moments molt bells, la vida, eixe error en el principi de mort sembla que ens encamina cap a la perfecció, la mort, o si més no, una mitja mort, éssers que viurem tranquils tot i que hauran perdut el gaudi, l'amor, i potser fins i tot el desig, però també el poder, o potser hi conviurem i, ho farem mentre ens deixem un grau a la crítica, un cert lloc al misteri, a allò real lacanià que posibilita la dialèctica i el camí cap endavant, perquè si creiem que ja hem arribat a la fi, si necrossem la realitat, ens passarà com als seguidors de les religions del llibre, "crearem" com una profecia que s'autorealitza la fi de la Història i l'apocalipsi, i per això caldrà que lluitem, mai millor dit, per l'espiritualitat dins d'eixe món que ens ve.
On raurà l'equilibri, el nus gordià de la realitat dels individus i de la Història?
Tot està ple d'interrogants, però hem de seguir endavant, això o el conflicte final i l'Apocalipsi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada