València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’octubre 16, 2014

Blanc i en botella, és potser orxata?

No em mou el futbol per a fer aquest article, jo estime el València club de futbol, tot i saber que és ja una empresa privada, però l'estime pel seu nom, per la seua part simbòlica; em motiven certs partits de lliga que fa el València i alguns importants de la Selecció Espanyola, no, no és el futbol, sinó la manca de serietat que mostren titulats de les ciències de la informació en afirmar ahír a un programa que veuen més de cent mil persones, junt a un “blanc i en botella”, que els resultats de les travesses que feia Franco eren quadrats per l'aparell de l'estat per a que aquest encertara els antics catorze.
No! ni podem dir, tot i que poguera ser veritat, que el Quixot va ser escrit per un valencià, ni que el general quadrava o manava quadrar resultats, ni tan sols tàcitament.
Estem en l'època de la transparència infinita i, pocs arriben a saber que la transparència al grau enèsim amaga la veritable opacitat de la realitat, que necessitem i, el n'hi ha, un límit per a la convivència, un límit que estic d'acord que ha de ser consensuat i mai imposat, consensuat entre tots, tot i no poder nomenar mai al diable en la casa de Déu i a l'inrevés, així que blanc i en botella no, no és llet, sinó orxata, o potser llet i orxata?

2 comentaris:

  1. ¿I si és mala llet? A la senyora Tecla no la retornarem si no és amb la independència.

    ResponElimina
  2. Ja, ja, ja... tens raó, però, i mira, és com aquell que vol comprar-se un cotxe i quan el té ja pensa en el Ferrari, potser la vida siga així, i és cert és així dialèctica, però els límits ens els posem nosaltres, jo sé que hi ha gent que vol la independència, però també sé que n'hi ha que no, i, què fem aleshores?
    Si et llegeixes els meus articles sobre el conflicte lingüístic espanyol jo he posat la total independència lingüística dels bàsicament sis o set territoris amb llengua pròpia, és una solució que Ortega no la va veure, ell pensava només en termes polítics o no tan polítics però jo tinc fe en eixa solució.
    Ara la Tecla, jo, tu mai no serem plenament feliços, és més ja diu Lacan que l'acte de la comunicació, l'acte sexual, que seria la plenitud, no existeix. Ara és lícit, com no, anar a buscar la independència, el que també és és perillós.

    Una abraçada i si pots llegeix-te el del sou dels capellans, de vegades hi ha un capellà que no porta casulla i no el sabem reconéixer, i jo parlant de la meua faena m'han de pagar, només per a viure, i parle de la meua faena, tot i que ara estic en l'atur, però amb contractes fem.

    Una forta abraçada des de Russafa amb una fidel mestra

    Vicent

    ResponElimina