València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’octubre 19, 2014

Carta a Horaci

“Déu té coses, Horaci, a les que no arriba la nostra filosofia” Shakespeare.

“Las mejores cosas de la vida están por encima del dinero; su precio es la angustia, el sudor y la dedicación, y el precio que exige la más preciosa de todas las cosas en la vida es la vida misma, el costo definitivo para el valor perfecto.” R.A.M.

Cada tardor la vella surera dóna la seua saba al món, esperant servir al seu amo, potser algun llenyataire famolenc i fort el talle també algun dia, però sap del cert que el seu suro, tot i fet cendra romandrà per a sempre sobre la terra.

Entre tu i jo hi ha dues veritats, no una disjuntiva, sinó dues veritats.
Per damunt de la realitat que cadascun creem, hi haurà la realitat d'allò impossible, indefectiblement tornarem a veure'ns Horaci, tu ja no seràs l'escorpí i jo no tindré les banyes del caragol, però tu seràs un altre i jo potser siga el mateix, o qui sap? Les infinites combinacions d'allò possible ens donaran l'ésser novament, i tu descansaràs perquè així ho has desitjat, però alhora tornaràs a ser el meu germà.
Jo sé que aquesta idea et desagrada, però tu ja ets finit, perquè tu ho has volgut, no patisques, hi ha coses que tu encara no saps. Dorm si vols, però seràs despert per a mi en milions de combinacions d'essència que tu no deus ni pots sentir, que jo sent.
Dorm Horaci, germà, te'n recordes quan parlaven de la nostra ignorància dels déus? Déu té coses Horaci a les que no arriba la nostra filosofia.
Entre tu i jo hi ha dues veritats, no una disjuntiva, sinó dues veritats, i enmig si vols i només si vols Una.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada