València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 29, 2014

Comentari al psicoanalista Julio Ortega sobre l'article: Drets humans i psicoanàlisi

Pot suportar el món una nova revolució, una “darrera” revolució?
No hi haurà una dicotomia entre la dialèctica hegeliana i la marxista? No caldrà rellegir a Hegel? I tornar a replantejar-s'ho a la manera de Lacan?
El budisme ho té o ho tenia clar, l'amo i el poble, el yin i el yang i, en mig el miracle de l'estabilitat, d'ací que Marx va triomfar a la Xina, L'antiga URSS va ser una composició dialèctica europea, marxista si volem, però en aquest món d'endogàmia exogàmica, podem tornar a plantejar solucions amb la dialèctica marxista? Jo crec que no, que hem de convéncer, “manipular” a l'amo i al capitalista, parle de discursos, a la manera del depressiu i, d'ací la manca i necessitat de qualsevol sistema o paradigma psicològic, maniaco-depressiu, depressiu, normòpata, esquizofrènic i paranoic que correspondrien a sengles discursos lacanians, sempre quatre més un, que no cinc, el normòpata no pot ser titllat de símptoma.
Cal tornar a la dialèctica hegeliana? I amb això tenir clar que el futur, llegit que no escrit, ha de ser la unió dels discursos col·lectius de l'amo i el universitari o de la ciència en què la llibertat siga un dret a lluitar, però inalienable i, així fer encabir tots els discursos en aquest món de les dones en què allò ignot ha respost, entrant de ple en el món de la histèria o de la esquizofrènia, l'amo, el capitalista ha de ser “manipulat” per l'histèric, l'amo ha d'aprendre de les dones, ja ho sap sense saber-ho. Què guanyarà el discurs del capitalista, la Dona nietzscheana? Aprenent del símbol i, aceptant-lo de les dones es portarà el poder ser l'artífex simbòlic d'aquest canvi o revolució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada