València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’octubre 06, 2014

Joan i Marieta, la presó de la identitat

              
              
En haver nascut, els seus pares van pensar que ja tenien un fill amb el qual assegurarien la descendència familiar, i ell va créixer a poc a poc, però amb cert escepticisme quant al seu sexe. No estava del tot d’acord amb el nom que li van posar, i als vint-i-dos anys i amb alguna relació heterosexual al damunt, va estalviar alguns diners i va anar a una clínica privada, decidit com molts altres a canviar de sexe. El van operar per primera vegada.
Abans havia passat llargues proves psicològiques, en les quals tots els psiquiatres que el van atendre havien diagnosticat el mateix: Aquest home, si així se li podia anomenar, era una perfecta dona i a més havia tingut relació amb molts companys de la universitat.
Acabada l’operació es va registrar amb el nom de Joana, no li agradaven gaire els noms que es posaven les “reines”, doncs eren noms massa sensuals i no concordaven amb llurs arrugues en l’època de la vellesa, i ella volia arribar-hi.
Per als seus pares fou un veritable sotrac, però van admetre a llur casa els amics de Joana, que eren homes de dubtosa reputació.
Doncs com no valia per al món de l’espectacle, per la seva gran timidesa, es va dedicar a la prostitució, amb la que no es va infectar de cap malaltia venèria, degut al curt període de temps que va estar en aquest ofici.
Era un dia de juny, dia de l’orgull gai, havia anat a Madrid amb Juli, la seva parella sentimental, per a celebrar la festa reivindicativa i van renyir, Juli li deia que ja no era la dona que havia conegut, que s’estava tornant massa masculina. I li ho deia a ella que havia admès la seva antiga “homosexualitat” confessant-se amb tothom, amb qualsevol, fora o no del seu entorn.
Va comprendre que no era aquest l’home de la seva vida, i que en veritat havia estat Marieta, la dona que el va despertar al sexe, esdeveniment que el seu inconscient havia oblidat i que en aquell dia tan reivindicatiu es va despertar al seu gran però femení cap.
L’endemà (Ja feia més de deu anys que no la veia) va anar al pis en el que vivia i la va trobar. Ella també havia canviat de sexe, ara es deia Malcolm; aquella relació que ambdós van tenir, fou tan traumàtica que els va fer a tots dos transexuals.
Malcolm li va contar el seu drama. Era una dona-home, que tornava a sentir com a dona d’ençà l’operació, i tenia por a tornar-se a operar per no tornar a sentir com a home.
És cert que van parlar de moltes altres coses, alhora que ell anava “deshomosexualitzant-se”, de gairó li va proposar fer l’amor, un oferiment que Malcolm va acceptar, però de ple al coit es van adonar que desitjaven ser allò que havien estat, es veien en el lloc de l’altre tot i tenir ambdós l'orgasme més gran de llurs vides.
L’endemà van prendre cita amb el psiquiatre per la revisió preoperatòria i un mes després van ser una altra vegada ella-ell-ella: Marieta, i ell-ella-ell: Joan.
Es van casar dos mesos més tard de l’operació, però poc els va durar la estabilitat, ambdós van tornar als seus antics desitjos “homosexuals” als tres o quatre anys de matrimoni. Ja tenien dos fills i no van arribar a confessar-se aquest canvi, tant els feia, es van intentar quedar tal i com estaven, ja massa vells per a confiar en la cirurgia, o per a tornar a contactar amb els seus companys de guerra, però com que tot té solució menys la mort, aquesta va arribar, pensar que eren l’hona de la seua dome, i és així com van quedar en quarta instància, sent la tapadoreta a la seua cassoleta, feliços i contents en un escorç tan difícil d’antuvi com molest, a la vida de vegades no li calen etiquetes, és més li sobren de totes totes. Així que en darrera instància es van convèncer de no ser ni carn ni peix, és més, per no ser no eren, es van dir ja fora i lliures per fi de la presó que els suposava llur parany d'identitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada