València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, d’octubre 29, 2014

L'home que vol impedir la guerra

Primerament, vos diré que als països on dues llengües divideixen el mateix territori és indispensable l'existència d'una tercera que faça de mitjancera, sí, una tercera que ens faça veure les dues postures des d'un lloc neutre, a la manera d'una koiné.
Vos diré també que el nacionalisme, segons Freud, és el narcissisme de les xicotetes diferències i que és un tipus d'histèria, sempre a l'espera de la resposta infinita i mai elucidable i que només en els éssers dividits és on es pot trobar el camí de la vida, és a dir, el mitjà d'eixir de la guerra, tot i que aquests éssers dividits són els primers a caure, malgrat la seua bona voluntat, són anomenats els tebis.
Espanya és un país dividit lingüísticament des del seu naixement, fins i tot en aquests temps de mundialització i d'uniformitat, que resulta positiu d'una banda per la seua eficàcia, però negatiu en el que fa a l'empobriment i la paranoització del globus.
L'espanyol castellà veu el problema de les llengües perifèriques com: _Una altra vegada amb la llengua. _Si saben parlar en espanyol perquè no hi parlen? _En espanyol per a que ens comprenguem tots.
Des dels territoris perifèrics es veu d'aquesta altra manera: _És la meua llengua materna amb què parle millor i en harmonia amb mi mateix. _En la mesura en que existeix un castellano-parlant se m'insta a parlar en castellà, no per la força, però... de vegades amb manipulacions.
Una llengua no hauria de ser un motiu de discussió, trieu les solucions que desitgeu, doncs una llengua és el tret més important d'un individu: cohesió lingüística, assimilació, substitució o uniformitat a cada comunitat o en cada territori de l'estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada