València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’octubre 02, 2014

Mares, fills i filles

Verge Santa Eulàlia

El somni de tot sant baró és el de trobar una dona que no vulga tenir fills, que alhora li siga fidel i que a més a més li done certa complicitat en quant al gaudi, és a dir que puga veure-la abellible i amb cert perill de pèrdua, que és el que fa moure el desig i el gaudi cap a ella, doncs és en un primer moment el gaudi i el desig el que mou un baró cap a una dona, en contra de l'amor que mou les dones per a obtenir baró.
I sabem també que les dones esperen el fal·lus (veure “Desmitificació del fal·lus” en aquest bloc) d'un baró, però també d'un fill, ja siga baró o dona, i és a eixe fill ja obtingut que les dones tendeixen a posar en el lloc de la seua obra, tant si és fill com filla.
Les dones filles tenen gairebé sempre una relació amb llurs mares d'amor i d'odi, les mares en posar-les al lloc del seu fal·lus, és a dir de la seua obra i alhora convertir-se d'ençà el seu naixement en competidores del seu partenaire, les coseixen a comandes, ordres, fins i tot hi ha vegades que s'arriba a l'insult en quant la filla observa que la demanda de la mare és infinita, és el sinó de les dones amb llurs mares, i la única eixida possible d'una dona filla és la separació de la mare, no la separació física, sinó psicològica que pot o no ésser acompanyada de la física, i la obtenció del futur partenaire baró, que ha de tenir el fal·lus si no vol la filla dona tornar a repetir amb ell la relació que va tenir amb sa mare.
Però el cas dels homes no és molt millor, el baró també necessita deixar el discurs histèric, típic de la feminitat, per a trobar de tant en tant el de l'amo i obtenir una dona, tot i que hi ha qui navegua en el capitalista, perversió del de l'amo, tota la seua vida per no poder obtenir dona i, compra els serveis de prostitutes, per eixir-se'n de les faldes de la mare, si més no momentàniament, que li provoquen la castració i la major angoixa fins a ser païda (arribar a la castració), que pot suportar un baró.
Un baró pot quedar castrat de tan protegit i estimat, diluït simbòlicament incestuosament amb sa mare, perquè l'amor d'una mare ofega al baró, en posar-lo també i com els passava a les dones, en el fal·lus de la mare, és a dir en la seua obra i en un lloc, sempre parle de sentiments, incestuós i és quan sentim un sentiment d'aquest tipus que ens podrim.
Però no és la de la mare una possessió tangible, sinó que pot durar després de morta, doncs en darrer terme som nosaltres qui configurem el lloc que tenim i on volem estar amb respecte al món.
Tots els homens, l'Home està dividit, però totes les dones són Mares i mares, cal tenir molt present que les dones, una a una tenen el pitjor paper de la Humanitat, però el més plaent quan hi són conscients, quan arriben a la conclusió de que la potència no és l'acte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada