València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, d’octubre 12, 2014

Per al gran gir confiem en l'amo-Prometeu, Sòcrates, Crist i ..., potser l'espiritualitat?

Nus gordià, amor, desig, gaudi i voluntat

Per al gran gir confiem en l'amo

Si una cosa té el discurs de l'amo és la seua fredor, no es deixa endur, el veritable amo, per follies, per la subjectivitat de l'amor, per febleses humanes i ja alguns sabem que l'antic amo, encara present, el discurs capitalista, està arribant a la seua fi, serà substituït pel de l'amo, pròpiament dit, aliat amb el de la ciència; confiem en ell, la transició serà dura i llarga, però l'amo té una altra cosa al seu i nostre favor, es val del “saber” de poetes, filòsofs, científics, teòlegs, economistes, savis, butaners, etc. Per a ordenar tot el que esqueixadament o holística, tant se val, tots hem d'estar d'acord, nosaltres, el que els homes eteris païm i creem, o millor, recordem.
Confiem en l'amo, sobretot el que hi ha dins de nosaltres, tot i que sense abaixar mai el nostre orgull, la nostra dignitat i, demanem sempre la llibertat com a condició, ell sap que hui no val el sacrifici, si no és acceptat legalment i de paraula; ells només ens demanen el silenci inconscient com a condició de la “Paraula”. A canvi l'amo capitalista i els hòmens del discurs histèric tindran el seu lloc, encara per veure, però de cap manera roí, ni no desitjat; com ja estem atrevint-nos a intuir.
Prometeu de Josep de Ribera


Prometeu, Sòcrates, Crist i ..., potser l'espiritualitat?

Hi ha molts tipus d'individus, els masculins i els femenins, els portats pel gaudi i els que ho són pel desig, els del yin i els del yang, i en l'equilibri entre bàsicament aquests dos grups és on habitem, no podem esperar mai l'apropiació de l'esclau del món, ni la de l'amo, ni la dels que són portats pel principi de vida, Eros, ni la dels que ho són pel principi de mort Thanatos, doncs cada “Eros” té en sí la vida i l'agressivitat de la mort, i en cada “Thanatos” hi ha la mort i l'agressivitat de la vida.
Ens cal un altre Prometeu? Ja Sòcrates va donar la seua vida pels símptomes dels febles, que de tant en tant han de fer a l'amo un colp de timó per a que aquest els deixe al seu lloc, i Crist? L'Home, l'home i Déu més just al seu naixement, va proclamar l'amor com a principi d'unió, com a substància essencial per al cimentament de freds i calents, de gaudi i desig, d'Orient i Occident, de logos i éthos, de yin i yang.
Sembla que el càstig a Crist no va ser de Déu o Zeus com a Prometeu, sinó que com va dir: A l'Home el que és de l'Home i a Déu el que és de Déu. Va ser castigat pel grup poderós romà, els nous déus, els homes del gaudi.
Aquests conscientment us portaran sempre solucions, com polítiques amb mà dura, que a curt i mig termini donen bons resultats, però inconscientment estan moguts per la destrucció. No diré que siguen roïns, que no ho són, només que funcionen moguts pel principi de mort.
Però la realitat és que entre ambdós, homes freds i calents, hi ha un punt d'unió, la contradicció paradoxal que fa que no els puguem anomenar, ni ens puguem anomenar nosaltres bons o roïns, sinó que estem totalment imbricats i complementats.
Si hui un Sòcrates o un Prometeu furtara novament el foc als déus per calfar les ànimes de la Humanitat podria ser castigat, sí, però i si el nou Prometeu no fóra un sol home? O ni tan sols un home? I si fóra la filosofia? I amb ella l'espiritualitat?
Hi va haver qui va dir no fa gaire: El segle XXI serà espiritual o no serà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada