València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’octubre 17, 2014

Sabater a les teues sabates. 11 La curiositat matà al gat

L'origen de les guerres, Amós i Càpitals

El rei Amós s'havia enamorat d'Hístera, una futura princesa sense llinatge, vinguda de l'estracció més baixa, a la que li surava la bondat, no era gaire bella, però la seua ànima li compensava tot el que Délicus no li havia oferit. I va manar a la seua guàrdia pretoriana que mataren a Càpitals, un altre rei, el del país veí, per a restar amb els favors de la bondadosa princesa. Però com que el rei i el seu exèrcit a soles no podien conquerir el país fronterer per acabar amb Càpitals, va llançar la bola pels carrers del seu poble de que aquest el volia matar per a seduir a Hístera, la seua estimada, el que no sabia era que el rei veí havia estés també pel seu regne la bola contrària.
Ambdues nacions enardides van donar la seua sang, amb infinitud de morts pels àrids i obacs camps de batalla, fins que derrotat l'exèrcit de Càpitals van arribar a un acord tan real i reial com de conte, Escalpela, la germana d'Hístera seria per a Càpitals i el rei Amós esposaria a Hístera, com a valent guanyador de la contesa, el que el poble no va saber mai era que ni Càpitals ni Amós havien eixit en tot aquell temps de llurs palaus.
Anys després una altra bola incità els ciutadans d'ambdós països a tenir més fills, i la crisi, xicoteta, vista des dels palaus reials, es va superar, els sabaters, els forners, els botiguers, etc. van començar novament a obrir negocis i a moure monedes, la vida tornava a la normalitat, només Ànalus, el filòsof de la regió es va assabentar de la història, que em va transcriure en un pergamí que va obtenir a la presó en què va morir pel seu atreviment a la consciència, i jo hui, Històricus, en aquest curt lapse de pau faig aquest efímer conte amb el seu esborrany, del que espere que es marcisca amb l'arribada d'una nova tardor, fins que en el mateix o en un altre punt del temps i de l'espai, Júpiter, la màquina còsmica repetisca la història, mil vegades igual i diferent, per donar-nos infinites voltes l'oportunitat eterna de viure o de sentir.


Amós representa el discurs de l'amo, Càpitals el capitalista, Hístera l'histèric junt al poble pla, Escalpela el de la ciència o universitari i Ànalus el de l'analista, en la dialèctica d'aquests cinc discursos i la seua interacció íntima i èxtima és on habiten les guerres i la vida.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada