València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’octubre 27, 2014

Un geni és algú histriònic, com Dalí, que...

Em resistisc a escoltar res més, aquesta frase és la guinda de dos professionals de la informació de la pellissa, o pitjor dit encara, del futbol; jo no sóc de cap equip, és més no sóc res, deixe aquest estat als histeritzats, que es trenquen el cap tothora cercant estar al lloc de l'ésser i a qui veritablement hi és, a Déu.
És cert que m'agrada l'equip de la meua ciutat, com a qualsevol ciutadà que estima el lloc on ha sentit les primeres paraules de sa mare, el primer elogi de son pare, el primer plor del seu germà menut o el primer petó de la seua dona, bé, hi ha en aquest moment un diàleg, si es pot anomenar així a una borratxera entre dos persones sense mitjançar l'alcohol, entre dos periodistes que l'únic que diuen és: _Vull enfonsar el teu gaudi, vull matar-te sense fer-ho, o sense haver-hi de pagar, vull que el teu equip et faça humiliar-te, però nogensmenys el necessite per a poder tots els anys matxacar-te.
Arribes a una edat en què tot et sembla ja repetit, o serà que arribes a un moment en què comprens moltes coses i, cada dia més... Ara escolte una altra! “No hi ha cap cutré al planeta que es puga imaginar un Xfzz club de futbol sense Perri”; en fi, no puc escriure més, simplement canviar de canal, o millor, posar música i si pot ser clàssica, ja la vida no em deixa fer excesos amb el meu instint de mort. Tot i que aquest article és un d'eixos excesos que encara em són permesos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada