València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de novembre 07, 2014

Nova enquesta del català-valencià, 67 % de valenciano-parlants (Homenatge a Eugeni Xammar, escriptor inèdit)


Homenatge Eugeni Xammar després d'haver vist un documental seu a la TV3 per remarcar que gràcies a homens com aquest encara podem parlar la llengua pròpia d'aquest poble, n'hi ha que ni tan sols han fet una sola línia, n'hi ha, com el Xammar que havien estat pràcticament inèdits i, n'hi ha com jo que no són de cap manera independentistes i se senten integrats a Espanya, que tot i una, ha de ser també plural, veritablement plural, com la unió amb que va nàixer i, n'hi ha que no parlen la llengua i ni tan sols l'entenen, però formen part de la llibertat que fa possible no ser mort ni exiliat per parlar-la, en totes les èpoques, homens de totes les llengües, de tots els països, de totes les cultures, de Tot l'Univers.
A aquesta llengua els escriptors de la generació castellana del 98 li deien la morta, la titllaven ja de llengua morta, al que els valencians, escriptors de la mateixa generació li van canviar el nom per la “morta-viva”.
Hi ha un cert pessimisme en els valencians, segurament justificat, però també atiat per la diglòsia de la llengua pròpia i pel nostre auto-odi, que fa que siguem derrotistes, no, no cal ser optimistes mai, però tampoc pessimistes fins la derrota; el català-valencià és una llengua en perill, minoritzada des de fa més de cinquanta anys i si no hi ha un canvi, polític, social i fins i tot cultural no aguantarà més d'un segle amb certa vehiculació normal, cal posar-s'hi ja, obviament.
Una llengua materna no és en la que millor ens expressem, és la llengua de la mare, per tant n'hi ha de valencians castellano-parlants que la tenen com a materna i a l'inrevés, amb tot allò que això comporta, és a dir la formació de l'essència de l'individu, que si vol estar de grat amb si mateix mai no hi pot renunciar o no hi deu.
Doncs bé, a la penúltima enquesta sobre el català-valencià donava un 25 % la gent que l'emprava sempre, però amb les dades de la immigració de 2014, en què de 400.000 immigrants que van abandonar Espanya per la crisi, un 40 % abandonaven les nostres terres, més de 180.000 habitants, una sort (sé que sabreu descontextualitzar, o això espere) que ha fet que del 25 % s'haja passat a un 30 % de persones que utilitzen sempre el català-valencià, pensant que ha pujat a un 41 % la gent que la considera una llengua igual a la catalana, això sobre l'antic 36 % de gent que la la hi considerava.
Si a l'avantpenúltima enquesta era un 32 % la gent que la utilitzava sempre, penseu que en 10 anys s'ha perdut amb alt-i-baixos tan sols dos punts, tot pensant en la gran onada d'immigració; un 27 % de la població usa català-valencià i castellà i un altre 33 % l'entèn però no la parla, tot i que un 10 % roman en el desconeixement de la llengua, sent totalment castellano-parlant i monolíngüe.
Per tant si mirem la primera enquesta des de la democràcia, editada a un llibre titulat “Població i llengua al País Valencià” de Joan Francesc Mira del final dels setanta, quan llevàvem simbòlicament el 8 % de castallano-parlants de les quatre o cinc comarques castellanes i aragoneses del país, que tot i tenir un 10 o 15 % de valenciano-parlants lleven força al que vull remarcar i, que hui suposen un 11 %, la llengua era parlada pel 60,5 de la població i, parle dels anys setanta i principis dels 80 del segle passat.
Hui llevant també simbòlicament l'11 % de població castellano-aragonesa d'aquests territoris, el nombre de gent que la sap parlar, tot i que la diglòsia fa que qui no la parla o no s'hi dirigeix no l'escolta a les grans ciutats, la població que la sap parlar està en el 67 o 68 %, set o huit punts per damunt del final dels setanta, per tant més de 3.000.000 d'habitants la saben parlar tot i que només 1.500.000 l'empra com a llengua principal de relació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada