València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de novembre 04, 2014

Tabac i, la família com a unitat de consum

A la Roma clàssica les drogues eren controlades, però no llur consum, sinó llur preu, era una de les maneres, junt al pa i circ, que tenia un intel·ligent estat, hereu de tants anys de filosofia grega, de poder encabir l'instint de mort dels ciutadans, llur gaudi, el de tots els homens de tots els discursos existents i fer-los sublimar, repetisc, llur instint de mort i llur gaudi.
Hui aquest gaudi, després de la prohibició de la venda, fins i tot consum de drogues com el tabac ha creat o institucionalitzat la figura del camell, pel bé de la col·lectivitat, econòmica, clar, és cert, però al cap i a la fi institucionalitzant el camell s'ha produit que l'esperit, l'ànima, l'essència, el símptoma de mort dels ciutadans se centre en fer política, llur malestar en la cultura ja no es vehiculitza amb les drogues de baixa intensitat, sinó en fer política destructiva, des de les del tipus liberal-descompensatòries fins les populistes, que com una eixida lògica al malestar en la cultura fan que Occident, el món estiga, a banda de la seua EGE (endogàmia, globalització i entropia), que el món estiga violentat, ja no es pot violentar el pare, el cos, amb el tabac, per exemple, ja calen maneres de sublimació més potents, més fortes, hui el veritable déu és l'objecte, tots som objectes de l'Amo, tots som béns de consum, els veritables déus abjectes, les veritables mercaderies.
Tot i que també és cert que les famílies estan prenent posicions més clàssiques, una tornada a l'antiga família, que tot i conviure amb la societat de la llibertat individual i de la psicosi-esquizofrènica, va tornant a models més humans, les famílies ajuden els fills emancipats, els iaos, que a canvi de llurs pensions són cuidats, etc.
Les societats no funcionen per l'”objectivitat” de la raó, malgrat els kantians, sinó per les necessitats, a banda de que l'amor, el desig, el gaudi i dins d'aquest la voluntat fa que tant elles com el món vagen endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada