València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de desembre 04, 2014

Allò anomenat Dona (Cela dit femme)


“Cela dit femme” o “Cela diffame”, es pronuncien d'igual manera en francès i volen dir o “Allò dit Dona” o “Allò difama”; hi ha en tota persona un odi a allò femení amb el que ha de conviure i malgrat això fer la seua elecció, sempre inconscient, a la que li segueix un consentiment, en el terreny sexual tots dos i; ja es pose al capdavall en el costat masculí com en el femení, l'odi a allò femení persisteix, transmutant-se en odi a allò diferent, xicotet, lleig, roí, etcètera, tot i admirar o estimar també allò femení com a dos pols oposats.
La Dona no existeix segons Lacan i, és perquè és allò mancat de símbol, poderós, però mancat, quan no podem concebre el fal·lus en una dona, per això quan s'hi ha concebut se li ha posat trista i lamentablement, per tothom, homens i dones, a aquesta Dona, en singular i en majúscules en la posició d'allò roí, el dimoni cristià, Eva, Minerva, la deessa romana Minerva, com a representació de la intel·ligència i l'astúcia.
Les metonímies diuen molt de la realitat i, una llengua no hi pot ser aliena, viu creant-les, convivint amb elles, no és un secret que la Dona estiga difamada quan pren el fal·lus, quan s'atreveix a ser la generalització del seu ¿gènere?, quan es masculinitza.
Però les dones no han d'envejar res a la Dona ni al Baró, les dones, aquest futur del món, aquella cosa presa en la seua individualitat, una per una, dóna molt de sí, si hi ha un futur per a la raça humana, aquest és l'un per un femení, de les dones, que no de la Dona, la difamada Dona, que ha de conviure amb l'Home com el seu far.
Aquest un per un que dictarà a partir d'ara les polítiques tant de ¿gèneres?, mai simètrics, com econòmiques; vos heu preguntat que seria d'un món on la igualtat no fóra real sinó percentual? On ja no es lluitara per ser tots iguals, igual-fàl·lics o homo-fàl·lics, sinó homo-percentuals? Vistos en una igualtat femenina?
Des de l'economia fins l'amor, passant per la política es podria encabir aquest observar i fer femení, és el desenvolupament dialèctic de la Història que ens ve a hores d'ara, o això o la tornada a l'Home més generalista, al Pare de l'horda primitiva o a la seua homòloga, des del costat de la vagina, la Dona.
La Dona ha estat el límit, l'ideal nietzschià va ser la safanòria a la que havíem d'arribar, però l'acte sexual no existeix com no existeix eixa safanòria per la que havíem viscut fins ara.
Espere que l'Home puga feminitzar-se del costat de les dones i deixe una miqueta de banda la por i puga obluir*, per a fer-la símbol quan veritablement ens calga, hi haurà moments en què en seran necessaris, de ben segur, la Història sempre és cíclica dins de la seua linealitat.

*Obluir és un terme de la meua invenció que vol dir un lloc intermedi entre l'oblit, que la cosa resta a l'inconscient o preconscient i la forclusió, que la duu al buit horrible del no-res; quedant-se amb el millor de cadascun.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada