València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de desembre 11, 2014

Amor i gaudi fàl·lic, fetitx i erotomaníac

A tot sistema, individu o ens el conforma en darrera instància la “falta”, aquesta és la impossibilitat d'allò perfecte, de la incompletud, tot i ser un ens que ho abasta tot, del llenguatge; en el cas d'un individu cada cert temps es produeix també una crisi o aparició de la “falta”, els més científics diuen que les dones la pateixen cada vint-i-huit dies mentre que els homens cada vint-i-un, però el nombre de dies és una aproximació en un intent de medir la realitat, tan inexacte com de bades.
Bàsicament hi ha dos tipus de persones, les neuròtico-obssessives i les histèriques, les primeres els és difícil suportar una crisi del desig i quan aquesta naix solen seguir al cavall del desig amb una altra persona, fent el salt a la seua dona o home, tot i que el primer és el seu partenaire i estimat o estimada, per a evitar haver de passar per una crisi amb tota naturalitat, tot i que res no és escrit i la voluntat de cada individu és lliure i pertant a la gran majoria no els cal violentar llurs partenaires.
Per la seua banda els histèrics estan tan marejats a hores d'ara que molts tenen problemes d'identificació sexual o confonen el gaudi fetitx amb el fàl·lic, tot i que també els hi ha, la gran majoria que saben perfectament el seu lloc.
El gaudi fàl·lic és el típic del baró (mai no es pot generalitzar), és un gaudi on la persona no és mirada ni mira la bellesa del seu partenaire, sinó que generalment és la potència, la pròpia potència sexual la que passa a ser la benzina d'aquesta forma d'amor.
El gaudi fetitx és el de l'estimat dels clàssics en contra del de l'amant del fàl·lic, la persona té grans dosis d'extasi amorós i se centra en la bellesa del seu partenaire, és podríem anomenar-ho així, el gaudi frontissa entre masculí i femení, tot i que molts autors indiquen el gaudi fetitx com una mena d'amor neutre, mentre que el gaudi femení l'anomenen erotomaníac, és el que espera ser estimat, abans que estimar, el que espera una mirada, la mirada de l'altre cap a ell, un baró malanomenat heterosexual, tots som pansexuals, pot estar en el lloc d'aquest gaudi durant períodes de temps concrets.
Tant homes com dones (tot i que no es pot parlar de gèneres físics) tenen el gaudi infinit femení, que no sol arribar a l'orgasme per sí sol o a la culminació de la relació sexual, per la qual cosa moltes dones no hi arriben i el gaudi fàl·lic, en el seu cas clitorià, que és el típic del baró, aquest se centra en el fàl·lus i té un lloc al cos que no tenia el primer, mentre que a la dona el primer careix de lloc font tot i que molts autors el situen a la vagina, mentre que el fàl·lic correspondria amb el clitorià.
Altres autors igualen el gaudi femení amb l'inexistent punt G i en els homens el situen en l'annus, però el gaudi infinit femení no té un lloc en cap part del cos, és un gaudi podríem anomenar cultural.
El gènere és un "lloc" i anem passant, tant barons com dones,per tot tipus d'amor, fins que en l'apogeu del nostre cicle ens estabilitzem en el que hem triat en un moment donat com a nostre, fins caure una altra vegada a l'ocàs del cicle o de la "falta".



2 comentaris:

  1. Subscriuria la frase final, al remat l'orgasme, qualsevol orgasme, té molt de cultural, d'aprés, de costum.

    ResponElimina
  2. Sí, Enric, és el gaudi femení per exel·lència, el que fa d'allò femení allò creador, allò que ha creat la Història, la filosofia, la cultura, la poesia, fins i tot el mètode, i com no, la dialèctica, és la feminitat que es fa la pregunta to be or not to be, creant amb el camí cap a la resposta, que és el mateix que aquest gaudi, la mateixa Història, no, no podem eliminar ningú d'aquest món, i molt menys les dones i el seu gaudi, o les dones amb penis o amb vagina i el seu gaudi.

    Una forta abraçada i gràcies per la teua lectura Enric, has donat en el pun més important del text.

    Vicent

    ResponElimina