València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de desembre 09, 2014

El nostre futur, un etern retorn d'allò sempre idèntic i/o diferent

Podria escriure aquest xicotet apunt a la manera de conte, però ho faré com un article, jo no solc avergonyir-me mai del que escric, ja m'ho pense molt abans de fer-ho i, malgrat que molts hi puguen pensar que desbarre, tot el que escric ho crec fermament; m'he basat en diàlegs i comunicació telepàtica o diguem de la meua espiritualitat per a estar segur de que si més no, aquesta és, una, diguem-ne veritat, no l'acceptada per l'amo, per la ciència, però sí per moltes persones a les que guia el trellat de no obrir la boca massa, jo com que sóc un esclau de l'escriptura i de la vida en general no tinc molt de públic lector, per la qual cosa puc sense no gaire dificultat contar-vos-ho.
No perguem l'esperança! Jo sé que des de foscos inferns se'ns està venent la idea de l'Apocalipsi, que religions serioses com la Cristiana, tot i tenir-la com a teoria al seu llibre sagrat, no li donen lloc i, no perquè no puga ser veritat, que ho pot ser, sinó perquè la profecia sempre s'auto-realitza.
La darrera realitat, malgrat que estem voltats de futures i futuribles hecatombes naturals i creades per nosaltres mateixos (totes les crea una naturalesa observadora) és la d'un Univers multidimensional o infinito-dimensional.
En un primer lloc he posat al dibuix la realitat material i espiritual a la que seguirà, si la ciència i la Història es desenvolupa dialècticament i no acabem amb ella per posar-nos en el lloc d'observadors agressius, a la que seguirà dic, un desenvolupament gairebé absolut de la tècnica recolzada per la ciència per un costat i, de l'altre, un desenvolupament de l'espiritualitat fins a grans extrems, que finalment s'uniran, parle de les dues realitats, com en un somni, el material, amb la matrixització de la realitat i l'espiritual, amb una connexió telepàtica gairebé perfecta amb altres realitats com les paranormals, s'uniran en el món del futur, que es composarà d'ambdues realitats.
És la darrera teleologia o finalitat de la Història, hem arribat ja infinites vegades, a la perfecció o gairebé perfecció en vida, al Cel a la Terra o gairebé Cel, a la mort per perfecció.
Finalment pairem una fi el qual botxí serà un terratrèmol o una catàstrofe natural o artificial, però sempre moguda per nosaltres, la matèria observadora i creadora del Cosmos i tornarem una altra vegada, tant individualment com col·lectiva.
Tinguem fe, hem d'arribar i és un llarg camí, no escolteu els escatològics, o si més no, no penseu que ja som al final del camí. Encara ens en queda molt, una eternitat de fints i infinits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada