València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de gener 27, 2015

Obluïm!


Entre oblidar la cosa, que sempre queda a l'inconscient o al preconscient i forcluir-la, que resta al més horrible buit del no-res; tenim l'obluït, que té els efectes positius de l'oblit, però amb l'eficiència de la forclusió.
Un cert enfosquiment de la consciència és, no positiu, sinó aristotèlicament necessari, necessari per a que es produïsca la Vida, necessari per a que la consciència thanàtica i la inconsciència erògena s'ajunten produint vida.
De ben segur que hi ha un Amo i un amo, però támbé hi és Déu; si tenim la consciència  còsmica de que el llenguatge parla en nosaltres, com ho va plantejar Heidegger i, que l'inconscient col·lectiu no pot amagar res, res! I que l'altre som nosaltres mateixos.
Tota acció en potència o en acte és observada, afaiçonada i elucubrada en un passat, present i futur que són simples entelèquies.
Obluïm una miqueta, des de condonar el deute de la gran banca als països endeutats fins observar una certa inconsciència que ens faça viure, passant per no engrossir l'odi cap a musulmans ni cristians, els musulmans no són tots terroristes, no són terroristes, tot i que de ben segur que els n'hi ha, però no ho són tots ni de bon tros; fins en darrer terme tenir un estat que controle, però que faça només d'àrbitre i no de dotzè jugador de l'equip estrela.
I tot i que sempre ens cal un punt de recolzament, abans anomenat cap de turc, no el creem, ell a soles ens ix, ja siga en persones, que han deixat de ser-ho, de bocs expiatoris o caps de turc, com en coses, animals, objectes o plantes; imaginem-nos la poda d'una branqueta com el boc expiatori i cap de turc de cada acte, ja és possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada