València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de febrer 25, 2015

Demanem als nostres polítics el valencià i no l'anglès

En dos minuts he trobat al dicconari d'anglès, des de la lletra a a la ele, les següents paraules en català-valencià: arab, cinema, apraxia, baldo, cant-cantó, disc, ectoblast, eclectic, ferula, ga(e)lic, gala, hereditary, illegal, ignorant, jay, junco, languid i; moltes altres més, que em calle per no ferir susceptibilitats ni coentors amb barba i què dir en el castellà.
Sobre el "paper", per cert també paraula en anglès-valencià o valencià-anglès; podem dir que l'anglès és un dialecte del català-valencià? O si voleu a l'inrevés? Mirem que la quantitat d'axiles d'un i altre país no diu res de la procedència o origen del cul o del cap dels seus habitants, és més, mai no m'acabaré, tot i que estiga deu minuts amb cadascun, els veïns valenciano-parlants del meu barri, Russafa.
Imaginem-nos que la Corona Aragonesa tenia mig Mediterrani quan l'anglès començava a créixer i, que l'anglès ve dels sajons d'Europa i de la llengua o llengües franceses en una barreja lleja, vos havia de fer una miqueta de poesia.
Jo no sé res d'anglès, no sé res de res i per això m'arrisque a parlar de tot, tot i que alguns parlen de tot sense saber que no saben res, però una cosa tinc del cert i, és que quan demanem a un polític que parle anglès sé que vos equivoqueu en voler ser la víctima i, jo no vull ser ni víctima ni esclau; així que quan els americans i els anglesos estudien com a segona llengua en llurs escoles el català-valencià jo li demanaré als meus polítics que de segona llengua tinguen l'anglès i només de segona; però també vos haig de dir que jo l'anglés ni el vull ni m'agrada tot i que poguera aprendre'l, però la veritat, no ho vull ni ho he volgut mai, jo sóc com el tio sento, cabut i no, no em convencereu, abans parlarà un madrileny en valencià.
I jo no sé que els passa als castellano-parlants que quan comence a parlar-los em trauen el tema de la filologia, branca hispànica, o millor castellana; serà que jo sóc tan intel·ligent, tot i no saber res d'anglès i pràcticament no fer servir el castellà, que els faig sentir tan xicotets que em volen enlluernar amb temes seriosos, serà això, en fi, que visca la llengua comuna, però la meua!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada