València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de febrer 27, 2015

Per què parle aquesta llengua?

Fins que des de Madrid no s'accepte que Espanya és una realitat multilingüe no hi haurà possibilitat de tenir un període etern de pau, es repetirà periòdicament en aquest gran i històric país, en aquesta nació de nacions el que demana un parlant, un col·lectiu de subjectes adscrits a un llenguatge que els exclou, la seua rebel·lió i, la llengua és el símptoma més important i més decisiu d'una persona, en quant a la formació del seu caràcter.
L'altre som nosaltres mateixos i, amb aquesta afirmació es podria pensar que aquest article és una crítica a mi mateix, sí ho és, però també contra l'altre com alteritat, qui se psicoanalitza sap la importància de la contradicció i la paradoxa; és una crítica contra l'amo.
Sabem o se sap que l'acte sexual no existeix, que la igualtat no existeix, que la situació de paritat entre dues llengües que conviuen a un mateix territori és simplement un ideal, una utopia o el que és pitjor, una quimera.
Una quimera en què perd la llengua “conquerida”, sempre entre cometes, des que Castella va voler (i consta a un document del Regne) eliminar les llengües perifèriques, tranquil·lament i sense que ningú no se n'adonara han passat moltes coses i molt de temps, la Il·lustració, la Revolució Francesa, la Revolució Comunista, la Modernitat, la Postmodernitat i, finalment l'Era de la Posthistòria o Era de la informàtica i de la química.
El sentit o sentir popular crea el sentiment, alhora que l'amo el modela i dirigeix, però l'amo no pot eliminar el català-valencià a la Comunitat Valenciana no escoltant al poble, el mal pot ser immens; la Comunitat Valenciana té el dret a que es prime la seua llengua “pròpia” segons l'Estatut, per aquesta, ja exposada impossibilitat d'igualtat; si no triomfa la nostra només pot triomfar la que no és nostra, sinó importada.
Jo tinc una mare castellano-parlant, extremenya i la vull tant com la seua llengua i el català-valencià que representa mon pare, que va morir simbòlicament per ella, va morir pronunciant les darreres paraules en la llengua de son pare, iaio meu i, dels nostres avantpassats, paraules d'una llengua que mereix ser eternitzada.
Em sinceraré més, gairebé del tot, la meua dona em vol així, parlant, contra les adversitats, aquesta llengua i, sols contra les adversitats, parlant la llengua de mon pare, només així l'he enamorada.

1 comentari:

  1. Ja que parles de la nostra llengua i el seu maltracte, t'enllace este vídeoclip: <a href="http://youtu.be/lIpjX2I3huI>http://youtu.be/lIpjX2I3huI</a>

    ResponElimina