València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de març 23, 2015

Tres mons


He fet un poema per a que veieu la meua relació amb la nostra llengua:

Tres mons

El meu cor no està en paus, estime amb dolor / la meua València, el dolor de qui se sent traït, / la nostàlgia de mon pare, de la seua llengua i, / la por descarnada cap al meu botxí: Mérida, Múrcia, París; / les llengües d'aquells a qui estime. / El món, les dones, el Pare, Hispània, Òc i València. / Tres mons que conformen el tauler on sóc. / Tres mons que em donen el trellat i, / tres mons, que ja mort, em fan viu.

4 comentaris:

  1. Un poema molt sentit, dels móns que enyores. Encantada de retrobar-te en aquest blog. Una abraçada des de Castelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rosana, la veritat és que va ser una trobada la teua, després de creure't perduda que em va fer molt feliç, ara trigue una miqueta en contestar perquè tinc l'ordinador espatllat.

      Una abraçada des de Russafa, és cert que les llengües ens conformen com som o com estem al món.

      Vicent

      Elimina
  2. La llengua ens constitueix, ens conforma, ens fa ser qui som. Qui perd la llengua per la identitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Enric, la llengua malgrat el que pensen els amos de les nacions estat és quelcom més que un simple ball o un plat gastronòmic. Ens fa.

      Vicent

      Elimina