València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de març 20, 2015

València sensual, falles folles fetes foc

El suecà Joan Fuster va dir que la ciutat de València estava envaïda pel camp, hui no, de ben segur, en Falles aquesta València metropolitana està envaïda per la festa i pels cotxes i altres atifells urbans.
Aquests dies de Sant Josep fan de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana una urbs cosmopolita i plena de tot allò que representa l'esperit modern, fins i tot postmodern; la nostra llengua se sent pels carrers i en abundància, es pot viure en valencià-català en aquestes dates a la ciutat, sí, potser és una ciutat envaïda però no pel camp sinó per tota una sèrie de veïns nostres que any rere any ens acosten a les nostres arrels lingüístiques, venen de tots els llocs del domini lingüístic, catalans, francesos, mallorquins, murcians, aragonesos, fins i tot jo m'atreviria a dir, i potser vaig massa lluny, perquè d'aquests no he n'he vist cap encara, que venen de les terres de l'Alguer, també venen ciutadans de l'antic imperi espanyol i així castellano-parlants, gent d'Europa i Amèrica que empren l'anglés o el francès en les seues relacions, persones d'Asia i fins i tot del domini lingüístic àrab o xinès. València és en aquestes dates una ciutat envaïda per la sensualitat d'un munt de cossos escotats i frescos, tot el centre medieval, un dels més grans del món és pres per la gent, qui no ha vingut no s'ho pot imaginar, fins i tot és difícil caminar cent metres en línia recta.
Potser els valencians de la ciutat ens ho mirem amb indiferència o amoïnats pels sorolls i els embussos, ja estem molt castigats pels inconvenients que ens duu aquest esdeveniment, tot i que l'ajuntament s'ho ha pres seriosament i rigorosa i talla la circulació fins la tercera corona de la ciutat, Trànsits, però per a qui vulga passar uns dies primaverals i tastar la sensualitat de la mediterrània i a més a una Espanya liberal sexualment i política té a València el seu lloc, a més de la gernació estan els monuments, les falles amb llurs ninots, que poden tenir fins a quinze metres d'alçària i les mascletades, les traques, les despertades amb trons de bac, la Crida, on es fa la crida als veïns de la ciutat i als forasters per a unir-se a la consagració de la primavera que suposa la festa, la nit del foc el dia dihuit de març, o el dèneu la cremà.
València esdevé una falla folla feta foc com deia l'Amadeu Fabregat on es cremen i passen pel foc totes les antigues dèries, odis i amors per a començar un nou any, com en l'antiga concepció grega i mediterrània cíclica de la Història, una transgressió tàcita i pactada, en definitiva és una tornada als orígens i al naixement del nou any, un any que sempre esperem, degut a la neteja de la cremà, amb il·lusió, força i joia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada