València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, d’abril 09, 2015

El pixum de rata, el tabac i les llentilles

L'altre dia i, ja van moltíssims dies des de fa alguns anys, un amic m'exhortava rítmicament i cabut a que deixara de fumar i, jo li vaig respondre que el tabac en si no és roí, imagina't, li vaig dir, si en acabar-te un copiós plat de llentilles, amb el seu xoriço i el seu suquet suculent i espés et digueren que eixos bocins de carn eren de serp, d'escurçó, exactament i, que el plat havia estat pixat per tres rates, que durant tota una nit s'hi van ajuntar i, finalment t'he l'havien recalfat en un microones sobre un plat brut i ple de crostes podrides d'altres aliments i excrements.
Què et podria passar si no fóra una sola vegada que t'ho digueren? Sinó cada volta que prengueres un tros de pa o de qualsevol menjar? Senzillament, si no mories d'una indigestió a les primeres, tindries de ben segur una vida prou més curta que la de la gent que no només menja, sinó que frueix i gaudeix del seu menjar.
Fa un parell de mesos, jo estava de cara al públic en la meua faena, vaig tenir una conversa amb un home, important, vaig pensar; del discurs capitalista, eixe que es caracteritza pel seu “consumiu que el món s'acaba”, sí, el discurs capitalista íntim i èxtim es basa des de la crisi, que ja porta cent anys (i tots hi estem a aquest pensament i a aquest discurs alguna vegada al llarg del dia), en un fruir de tot, en un “carpe diem”, perquè demà pot no arribar, perquè quan hi estem pensem que tot se n'anirà en orris; però mentre em deia açò em va dir, acomiadant-se, que la seua dona, que era dins del teatre, es podria amoïnar si la deixava tant de temps sola, xarrant amb mi; no va rebre aquest home i, per defecte el discurs capitalista i el de l'amo la resposta del Cosmos? Sí, el Cosmos li va dir que són les dones, la dona de cadascun, que no la Dona, sinó allò femení, ja siga dona o baró, que hi ha darrere de nosaltres com a partenaire, qui ens posarà, en un futur, en què ja hi estem, els límits celestes, els límits socials i els límits humans, per a fer una societat, dialècticament consegüent, és a dir, sense involucions, en què allò no-tot femení s'impose a allò tot fàl·lic-masculí, que ha creat els generalismes, l'avaluació, el número, la rendibilitat i ha intentat des de l'albada dels segles tancar la realitat i necrosar-la, deixar-la com el joc de les dames, mort per manca de misteri.
No, no tot és matèria, ni en la política ni en la salut amb el tabac, tot i que també cal la matèria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada