València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, d’abril 21, 2015

La veritat no és l'important del discurs sinó la intenció, escacs i vida

En començar el segle XX hi va haver una polèmica al món dels escacs entre el joc “veritat”, del qual el màxim representant era Alekhine i el joc “engany”, que tenia com a adalil al doctor Lasker, jueu i per tant enfrontat a tot el corrent nazi, del que Alekhine n'era el cap.
La veritat rau no en un postulat ferm sinó en la intenció de les coses, en el seu engany, el joc d'Alekhine es valia de grans anàlisis, de fet va ser campió del món, i amb aquests creava la combinació “correcta” per intentar guanyar, mentre que el joc del també campió Lasker, deien, es valia de l'engany per a donar mat al seu adversari, és a dir, esperava l'errada del seu contrari per a guanyar-lo, i jo vos pregunte: No és cert que l'engany és l'axioma de tota comunicació en una realitat en que les darreres troballes la defineixen com una contradicció paradoxal? Si no vos ho creieu intenteu explicar la paradoxa de Zenó, contradictòria en allò infinit i finit i paradoxal perquè mai no acabem amb el segment si el dividim per la meitat constantment i infinita.
És més, quan Jacques Lacan afirma que la veritat rau en l'engany, basta llegir “El banquet” de Plató en boca de Sòcrates; quan arriba Alcibiades al banquet i adula a Sòcrates, adula la seua manera tan especial d'estimar, de ser el seu amant, però el que vol és que Sòcrates accepte l'adulació per a posar-se en el lloc de l'estimat, cosa que no vol, doncs ell sempre ha estat amant i per tant la part masculina, és aleshores que Sòcrates el remet a Agató, tot dient-li, amb una fina ironia, la més excelsa, que no és a ell a qui el general Alcibiades estima sinó al poeta Agató, creant-se un engany frustrat.
Així que podem afirmar sense equivocar-nos que ningú no va donar-li res a Lasker, jueu i campió del món dels escacs, sinó que sabia que l'important no és la veritat sinó la intenció del discurs i que l'axioma de tota comunicació és l'engany, com a home molt viscut, per la seua condició de jueu estava en un altre plànol diferent als intencionats, per l'odi, dels seus adversaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada