València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’abril 24, 2015

Proves d'amor, corrupció sota sospita

Jo, com a persona, ni sóc de dretes, ni d'esquerres, ni de centre, ni tan sols “Sóc”, el que més se'm pot assemblar és un patafísic, i pense que el problema no és la corrupció i ho dic humilment, potser no se'm faça ni cas, però ho torne a dir, el problema no és la corrupció, un cert grau de corrupció és absolutament necessari, absolutament, ja ho deia Churchill, el problema el veig en la distància del nostre interlocutor, del nostre altre, del nostre amic o enemic; hui estem parlant-nos gairebé dins de l'altre, no a 15 cm, sinó molt més endins, ens estem "fotent", dient-ho a la manera més cruel. Mentre més ens endinsem en la distància, l'observació i escrutament de l'altre, més lluny queda eixe altre, perquè hi ha un grau de separació entre el Jo i l'altre que no es pot mai ajuntar, és la manca de la comunicació o la inexistència de l'acte sexual. Per més que rebusquem sempre trobarem, si no per valor de 1.000.000 d'€ per 2 cèntims, però sempre trobarem corrupció, és l'essència de l'Ésser Humà, que necessita un grau de "desconeixement" tant en la seua consciència com en el saber d'eixe altre i que l'altre té per a nosaltres. Mentre més ens acostem més lluny hi estarem! Com diu l'Antonio " el hilo nunca se acaba".I si no em creieu mireu a Internet el cas de la "tableta" de xocolata que posà en peu de Guerra a Suècia, com era possible que una funcionària comprara amb diners públics una rajola de xocolata per a esmorzar?
Si voleu salvar la democràcia escolteu, per favor, mireu, aquest matí la meua dona m'ha demanat diners per a comprar carn i menjar, però ja teníem menjar, els diners, tots els que teníem, ja estaven gastats, tot i tenir-los en el compte del banc, li'ls he hagut de donar, no eren els diners sinó la prova d'amor que açò suposava, si jo haguera estat un home "sa" i antic haguera convençut a vint o trenta homens de la meua tribu amb unes consignes falses i populistes que els afectaren en algun punt, per anar a la tribu del costat per a conquerir-los els diners de la prova d'amor de la meua dona, açò és el que explica Freud amb el violentament de l'altre o del Pare, Marx amb la lluita de classes contra l'amo capitalista o Nietzsche amb la mort de Déu, en aquest cas i, en una societat més civilitzada jo hauria d'haver fet una xicoteta "trampa" a la fiscalitat o a qualsevol ens financer. És l'essència de l'Ésser Humà, que hem de controlar d'alguna manera, però no llançar tot l'edifici a terra i saber que cal un cert enfosquiment de la consciència o de la realitat per a viure, necessari, aristotèlicament necessari. Jo he tingut fe i espere que Visnú, he, he, he... sí Visnú, ens ajunte yin i yang i tot se solucione, em jugaria cinc cèntims d'euro a que el mes que ve encara estic ací, però només cinc cèntims. Açò és la bogeria de la Post-Història i la filosofia de després dels filòsofs de la sospita, la fe, l'espiritualitat i el saber que no tot és material, John Nasch ja ens deia que els números ens diuen el que volem sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada