València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’abril 17, 2015

Vol l'amo català la independència?

La gent, el discurs histèric sent i, crea una opinió, el discurs de l'amo la modela i la dirigeix, tot lo món es pensa i es creu independent en les seues conclusions, pensaments i opinions; però en una contradicció paradoxal les seues opinions estan fetes per l'amo i, aquest les agafa de les que crea el poble, alhora tots dos moviments.
Bé, tot va començar per deu o dotze lleis en contra de la llengua i les autonomies de catalans i altres “perifèrics” com se'ns solen anomenar despectivament des del centre del país, amb la qual cosa l'amo va afaiçonar el malestar del poble català i, el va dirigir cap a una presa de força en forma d'independència.
L'amo sabia i era el seu “envit”, que no volia una Catalunya independent, sinó prendre una postura de força contra la re-centralització, per part del govern de l'Estat Central. Tant als amos de Castella com als de Catalunya se'ls escapà l' “envit” de les mans, tot i que el català, més europeu i posat al dia, va adonar-se'n de seguida, calia anar cap enrere, però com? Seguint un pols de baixa intensitat contra l'amo de Castella i minimitzant els partits nacionalistes, esdevinguts independentistes a hores d'ara, dividint la societat i la gernació catalana i també la independentista.
Tot lo món sap o intueix que les conseqüències per al Principat serien nefastes a curt i mig termini, fins i tot a llarg, tant econòmiques com socials o culturals, però el poble, la gran massa de gent, la gernació encara creu que ha arribat i té el seu moment de ràbia contra el descontentament general; ara, quan ja tot està decidit.
Catalunya seguirà sent Espanya si tot marxa normalment, ho ha decidit l'amo català d'ençà més de mig any, l'únic que cal és que aquest amo pacte amb el de Castella, el resultat? L'única incògnita, valencians, balears, bascos i gallecs ens ho mirem amb preocupació i alguns amb una mica de fàstic; serà possible que aquests dos faran malbé les nostres llengües? Serà possible que la gernació encara s'hi crega lliure? Serà possible que haja de ser l'esquerra qui endegue la situació? Amb la poca experiència que té en endegar res que no siga repartir? 
Però els qui sentim l'amo i el poble sabem que a poc a poc i amb paciència s'arribarà a l'acceptació, si més no, com fins ara o fins fa dos anys, de les realitats nacionals de la també nació espanyola, salvant-nos de la fi, del conflicte, que en cas contrari ens haguera dut a la catàstrofe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada