València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de maig 07, 2015

La nova revolució, l'aprenentatge d'allò simbòlic

Quan jo era un xiquet recorde que em va agradar una cançó i, ignorant del llenguatge musical, la vaig transcriure a un paper d'aquesta manera: “ta, ta, ta, taaa, ta, ta...” quan al cap d'un temps vaig voler recordar-la vaig anar al paper i, no ho vaig poder fer; però, què haguera estat si jo en comptes del ta, ta, ta, haguera escrit: “...si tu l'estires fort per 'qui, i jo l'estiro fort per 'llà, segur que tomba, tomba, tomba i, ens podrem alliberar...”, el resultat hauria estat completament diferent, jo haguera recordat la cançó.
Les coses no són al cent per cent si no les pronunciem, si no les escrivim o si no les pensem, fins i tot; l'antic paradigma de la realitat, el clàssic, deia que tot existia fora de nosaltres, substancialitzava la realitat, tan si nosaltres érem com si no, després ens va venir Descartes, amb l'oposat, la realitat només depén de nosaltres i, arribem a la contemporaneïtat on hi havia quelcom dins i quelcom fora de nosaltres.
Però la realitat és un somni, de vegades bonic, a voltes feixuc, com deia Calderón de la Barca, un miracle on allò simbòlic té el seu paper, tan vilipendiat com important, la realitat és una contradicció paradoxal. Si jo dic: sóc bo, ho seré i, al contrari si ho faig així, l'altre i nosaltres mateixos ens donem simbòlicament el valor, donem simbòlicament i només simbòlica (amb la importància que açò té) el valor de les coses, un escaquista és bo si ha “guanyat” a un o a molts altres contrincants, però què són les partides d'escacs sinó simbolitzacions de la guerra? Doncs en si no són res.
L'amo ha d'aprendre, en aquesta nova revolució, que es pot matar i viure o nàixer simbòlicament, es pot transgredir al Pare simbòlicament, sense la necessitat de prémer el gallet ni pitjar el botó de la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada