València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de maig 18, 2015

La pregunta i l'escolta, l'exhort de l'amo

Difícil món, el de les relacions humanes i, més encara quan no entra en joc el contacte físic, ni tan sols el verbal, més del 60 % de la comunicació és no verbal, diguem-li telepàtica, de gests, tempos, flexions de veu o altres; açò ho estudia la cinètica, però no cal anar tan lluny, hi ha coses i casos que no tenen una llei fixa i, molt menys el cas de la comunicació en general.
Mancats com estem de l'acte sexual, que no existeix; què ens queda? Ens queda molt, moltíssim, la possibilitat de, en un món marcat per la “manca”, per la imperfecció, poder arribar a intentar la comunicació, com els llebrers, que segueixen eternament al seu conill fins l'extenuació.
Si jo vos contara la quantitat de llocs on he estat exclòs per intentar comunicar-me... Però sé que només pots parlar de l'amor si fas l'amor, que parlar de l'amor és fer-lo.
No, no podem, tot i que ho devem intentar, parlar de les lleis del desig amb un interlocutor que no vulga o no puga escoltar-nos; el castrarem i, cal estar disposat a ser castrat per a poder escoltar a una dona, a una i no a totes les dones; cal estar disposat a patir una mort simbòlica per a escoltar, amb el que açò comporta; no, no és el mateix llegir a un llibre o a un “suposat subjecte saber” certes veritats (sempre aquestes veritats són un valor d'ús i de canvi) i poder-les recitar com a un examen, que escoltar i arribar a saber, després d'haver fet l'acte de despreniment i d'ironia més excels, l'escolta. Només aquell que s'hi ha arriscat a escoltar sap.
Jo he estat un gran parlador, de vegades he estat ridiculitzat, altres temut, odiat o estimat i, altres voltes envejat, amb l'enveja del penis i amb l'angoixa de castració, que han provocat que aquell qui em temia em ridiculitzara per a evitar passar pel tràngol de la castració, de l'escolta; però sé també que no hi ha culpables, ni bons ni roïns, no tot lo món pot ser cíclicament castrat i per tant no tot lo món pot escoltar i arribar al seu fruit, la saviesa.
He estat llançat de fòrums de psicoanàlisi, de grups sindicals, de gent nacionalista valenciana a la que jo escoltava els seus anhels i defectes; quan escoltes sents la demanda de les persones, aquestes et pregunten inconscientment o conscient, de vegades i, t'interpel·len, tot i que quan els dones allò que volen sentir et rebutgen, et volen col·locar una etiqueta, et volen posar en un lloc i, de tant en tant es cansen; és normal, tant jovens com vells ens cansem. Jo també em canse de tant en tant, però com que porte anys d'escolta sé tenir paciència en moments en què perceps fets, coses, sentiments i pensaments que no et son de grat i, normalment pose arena pel mig i descanse, els deixe descansar de mi i jo descanse d'ells, descanse la meua escolta i el meu parlar; doncs no es pot escoltar sense ni tan sols obrir la boca, cada acció al Cosmos necessita i porta la seua reacció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada