València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de maig 29, 2015

Psicologia i psicoanàlisi, neròtico-obsessius i histèrics


La realitat, la naturalesa té un comportament dialèctic, tot sistema, fins i tot, tot ésser té l’escletxa de les seues crisis, els neuròtico-obsessius com tota persona, de tarannà histèric, paranoic, etc. De tant en tant cau en una crisi. Freud deia que aquests neuròtico-obsessius distingien entre la puta i la santa, la primera era la dona amb la que es refugiaven després d’una crisi de desig amb respecte a la santa, la seua dona, a aquesta era a la que estimaven, tot i que el gaudi el posaven sobre la segona, la seua amant, per altra part res no està dit i cadascun pot ser lliure de fer o no un salt a la seua dona, l'Home, l'home i les dones som lliures.
El neuròtico-obsessiu, gairebé un terç de la població masculina i cada vegada més de la femenina, no pot aguantar una crisi en el desig i quan aquesta ix es refugia en altra dona per a no baixar-se del cavall del gaudi, li ix l’angoixa de castració, tots hem vist gent que davant d’un homosexual o una dona pren una postura de superioritat ferint-los dialècticament, aquests són els neuròtico-obsessius, els histèrics per la seua banda, que són menys que els anteriors en el sexe masculí, tot i que la majoria al femení busquen en sentir primerament gaudi amb una persona del seu sexe i després amb una persona del sexe contrari fer aquest salt simbòlic a la seua dona o home, per a entrar amb força amb la seua o seu, tot i que hui estan molt desorientats amb les polítiques d’indiferenciació i igualtat en tots els sentits, no de drets, que seria el més lògic, sinó de clonificació dels sexes, i amb els ressons de “être” homosexual o “être” bisexual o heterosexual, -quan per a tenir una vida sexual sana s’han de plantejar la pansexualitat- juguen amb la histèria, base del seu tarannà en una identificació infinita i impossible d’aconseguir, amb la qual cosa una volta entrats en aquesta pregunta: to be or no to be? Què vol mamà? Què vol una dona? Acaben entrant a l’homosexualitat si no es plantegen la pansexualitat i en l’absència del nom, l’homosexualitat que rau en aquest discurs, en l’histèric té una condició si ne qua non i, és la seua identificació, però no tots els histèrics són homosexuals, tot i què la pràctica totalitat dels homosexuals són histèrics.
Amb açò si puc posar el meu granet de sorra per a la comprensió de les parelles n’estaré molt orgullós, en certa manera es pot fer de psicoanalista casolà en molts moments de la nostra vida, i per aquest punt no cal tenir-ne la carrera, que per cert, no n’hi ha, només cal haver sigut analitzat i que en aquest anàlisi haja eixit el desig per treballar-hi, la carrera de psicologia és un requisit burocràtic en aquest cas, doncs poc té a veure la psicologia amb la psicoanàlisi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada