València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de juny 24, 2015

A qui estimem?

La dona no existeix i, sabent que l'amor és donar allò que no es té a qui no ho necessita i no és... podem resoldre que la identificació en un gènere respon a la histèria, típica de l'homosexualitat i del gènere femení, una dona hètero s'identifica amb una altra dona per arribar al gaudi infinit femení amb un baró, mentre que el baró no histèric no s'identifica amb més cap baró que la seua pròpia fantasia eròtica, en continu canvi i moviment. Una altra cosa és el baró histèric, que necessita un altre baró per a identificar-se.
Les dones “són” perquè no existeix la dona, mentre que els barons no “són” o el baró no “és” perquè existeix. Si un baró s'identifica amb el seu gènere estarà al lloc de la histèria, buscant l'infinit, la infinita identificació amb el seu gènere. L'homosexualitat rau en la identificació que el significant “homosexual” o “lesbiana” té com a conill, que persegueix un llebrer, amb aquesta pregunta: Què vol la mare? Què vol una dona? Què sent una dona?
Quan les dones ataquen al cor del baró, al símbol o a allò simbòlic, que és precisament el que representa al baró o al mascle, en aquest naix l'enveja del penis i, és quan n'és atacat per un altre mascle que naix l'angoixa de castració, que defineix millor al baró que l'anterior, doncs el posa com a partenaire d'una dona simbòlica, mare i en el lloc de superar el complex d'Èdip, en matar simbòlicament el Pare.
Estimem sempre a una persona a qui no veiem en la identificació, a una persona que no “és”, ja siga home o dona; tot i que les dones “són”, vistes des de fora o èxtimament; així el baró, per a estimar a una dona, s'ha d'autoenganyar en certa manera, perquè en l'amor sempre hi ha una projecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada