València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 25, 2015

El símptoma universal i el llaç social

Podríem parlar de que tota la humanitat és boja? En certa manera sí, no bojos com malalts mentals, sinó com a que cada ésser té el seu símptoma, que per sí a soles no crea un llaç social, existeix el llaç social? Habermass va dir que sí, és més, el va intentar trobar buscant-lo durant tota la seua vida i tota la seua obra, però no el va trobar tot i signar amb ell i ser el fonament de la nova esquerra discursiva, les seues teories per a un existencialista o un nietzschià en resultarien d'allò més infantils, però; cal buscar el llaç social? Sí, hem d'intentar trobar el símptoma universal fora dels dos fonamentals, l'instint de vida i de mort, l'amor com a símptoma no uneix totes les persones, no totes tenen la sort d'estar enamorades, malauradament.
Crist i el cristianisme va fer com analogia representativa la conversió del Thanatos, l'instint de mort, el Visnú destructor indú, el gaudi lacanià cap a allò positiu, l'amor, l'amor a tots els hòmens, és açò possible? Ací deixe la pregunta, però ell va donar un gran exemple d'amor envers la humanitat, donant la seua vida, canalitzant l'instint de mort cap a allò positiu, hi ha qui es dedica a pintar o a dibuixar o a ambdues coses alhora, a la ciència, a la filosofia, a la literatura o simplement a ser del cavall guanyador, Madrid C.F. o el F.C. Barcelona, però el que uneix a l'home al llaç social és el seu símptoma, cadascun diferent dels altres, certament, hi ha qui estima la família, la llibertat, la dictadura, el futbol, hi ha qui es pensa esquizofrènic o paranoic o simplement és bàrman com diu Sabina a una de les seues cançons (_Ha estat alguna vegada vostè enamorat? _No, jo sempre he estat bàrman), el símptoma humà no és real (Imaginari segons Lacan, real vulgarment dit), però té molt de realitat, hi ha un capítol dels Simpsons, dibuixos que veritablement ensenyen la gent, en el que Bart és tractat per dos psiquiatres amb ritalín, la droga de moda per als hiperactius, com s'ha posat de moda nomenar als xiquets deficientment educats o coartats, o en el millor dels casos fora del seu entorn; en un principi el xic entra en una fase d'alt rendiment, és fa superdotat com ara es diu, fins que inflat a combinacions de píndoles comença a desenvolupar un símptoma paranoic, pensa que la humanitat està sent atacada per una nau extraterrestre, la mare desconcertada i amb un cert excepticisme i desolació deguda en gran part a la situació del seu fill i a la pèrdua de fe en la medicina oficial, està desconsolada i desesperada, per moments perd al seu fill, que ha agafat un carro bèl·lic i es dirigeix cap al poble per destruir els indicis de l'acció dels invasors, fins que dispara amb l'estupefacció de tots i cau un xicotet satèl·lit en el què es pot llegir a una placa el perill extraterrestre, tots es queden bocabadats i com en una pel·lícula còmica que és, Bart és rebut a la normalitat amb l'abandó de la ingesta de ritalín i com un salvador, el conte acaba com una crítica a tot açò que jo estic dient del símptoma universal i el llaç social alhora que també contra la farmacologia psiquiàtrica dels coachs i altres modes, doncs en cada bogeria hi ha quelcom real.
Creure haver trobat el llaç social, que és tota l'obra humana, la seua recerca, o creure que tot ha de tenir un sentit o una utilitat és fer-nos amb un més gran símptoma, un de malaltís, és el de la modernitat.
Busquem el símptoma universal i útil però tinguem presents que en l'arribada i conquesta d'aquest nou símptoma estarem reviscolant els vells Mathaussen o els Gulag, aprenguem d'allò femení, del camí i no ens deixem portar per la consecució del desig, és a dir del gaudi, l'instint de mort i encaminem-lo com va fer Crist per a quelcom positiu, sense gaire pretensions però dia a dia, amb la fe i el treball, en nosaltres i en tot. En el desig, el gaudi i l'amor. En tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada