València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dijous, de juny 18, 2015

Felip VI i la immersió lingüística

Salvant les distàncies, si en una cosa m'assemble a vós, Felip VI, és en l'exigència superior cap a vós mateix i cap a la institució monàrquica abans que cap a l'altre, sou un gran home, que teniu en les vostres mans el problema més greu des del colp d'estat del 23F, salvat per Sa Majestat Joan Carles I, son pare, a qui tant li dec, estime, admire i respecte i; aquest problema, que ho és de lingüístic, és la desafecció catalana.
Jo sé que vos estareu preguntant, com em pregunte jo, si una Espanya paral·lela lingüísticament faria que el següent anhel fora irremeiablement la ruptura.
No, no ha de ser així Sa Majestat, igual que el Québec conviu amb una acceptació i preeminència total del francès sobre l'anglès, per raons històriques, amb el Canadà, Catalunya i les diferents nacionalitats espanyoles, acceptada la immersió lingüística constitucionalment, com de facto va existir abans de l'arribada de la darrera legislatura, podrien, fins i tot canviar la consigna del nacionalisme cap a un regionalisme del tipus Unió democràtica de Catalunya i altres partits que no es plantegen la independència tot i representar les regions o nacionalitats amb el seu origen.
Si els partits dretans nacionalistes catalans, que fins ara no es plantejaven una eixida de l'estat o nació espanyola, han esdevingut independentistes, ha estat en gran mesura per la politització lingüística per part del Partit Popular amb la seua negació a la immersió lingüística, jo sé que vós vos ho heu plantejat i que ho teniu en comptes, una de les raons que exposa Artur Mas per a legitimar el seu sentiment independentista, junt al del poble català, és el fet de que Catalunya no cap a l'estat espanyol, no se li accepta.
I recordeu Sa Majestat, els problemes, tots els problemes són lingüístico-simbòlics, político-imaginaris i econòmico-reals, els tres registres de la realitat, si un falla fallen tots els altres, tot i anar sempre per separat i; que corresponen al gaudi, el desig i l'amor, deixant la voluntat com a esforç en un miratge, necessari, però irrellevant.

4 comentaris:

  1. No se'l llegirà, ni el llegirà cap dels seus assessors ni partidaris. Però açò és el que tenen les cartes obertes, que hom s'adreça a molts (i diversos) lectors.

    ResponElimina
  2. Jo no seria tan fatalista, jo sempre espere el miracle, de fet he aconseguit alguna cosa esperant l'mpossible, no crec que siga tan difícil arribar a aquesta conclusió, i més per a un rei, no creus Josep?

    ResponElimina
  3. Creu-me, i tot i que no són les paraules qui millor ho expliquen, la fe mou muntanyes.

    ResponElimina