València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juny 12, 2015

III Any de Déu, Crist i Dionís

Si a les darreries de 2012 i principis de 2013 es va fer factible una gran revolució, el paradigma esquizofrènico-histèric; que havia estat precedit pel normòpata des de la Prehistòria i el paranoic des de la Revolució Industrial; hui Espanya, seguint alguns exemples, però posant la seua individualitat i caràcter, ha fet el seu pas cap a aquest nou paradigma, cap a la Nova Era.
Ja, si Déu vol, doncs hi haurà també cabuda per a la divinitat; no hi haurà cap més normal, normâle, normascle o normòpata que endegue, sota la lògica de la castració un projecte nascut femení; nascut d'una dona simbòlica com ara Empar, Josep, Patxi, Michelle, María o Xosé.
A poc que siguem conscients del que li està passant al món veurem que hem entrat a un nou sistema, no èxtim, sinó íntim, que ho és de transversal, globalitzador, però evitant la globalització, que és la paranoia, junt a l'endogàmia i l'entropia i, perill de les noves societats, un sistema o millor, un “lloc” on tindran cabuda totes les persones i llengües, totes les ideologies, que es legitimaran quan accepten les màximes d'humanitat i, jo m'atreviria a dir que d'escolta, però no tot lo món pot escoltar.
Ja sabíem que una dona vol ser escoltada, però hui sabem que el baró vol seguir “estant al lloc” de baró i, que una dona també vol seguir “sent” dona; que no se li esborren els seus projectes, nascuts femenins, doncs les dones també entraran al “lloc” del baró i els barons també “seran” dones, guardant la llibertat, lògicament, per a qui no puga o no vulga sentir o sentir tant.
És molt difícil eixir-se'n de la lògica de la castració i de la del fal·lus, aquella que ens diu, típica del baró, que si no seguim les polítiques econòmiques d'eixe o d'eixe altre banc ens enfonsarem, les que diuen que si no ets fort t'ataquen, però com en un miracle, escindits com esquizofrènico-histèrics sabrem que podem estar i no estar, ser i no ser, que el miracle, la contradicció paradoxal, la pregunta que s'amaga en tot ens deixarà, perquè amb la paraula el portarem, aquest salconduit.
I no serà una solució final el nostre endegament, fora com estem de la lògica del fal·lus, tant com dins, sabem que no serà la conquesta del globus el que ens mourà, la lògica de la castració, sinó el saber que la flama ja ha estat encesa. El camí cap a la simbolització, ja feta; la imaginarització i la realització serà el nostre far, el camí serà, en un món sempre en crisi, la resposta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada