València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dissabte, de juny 20, 2015

L'Altre, metonímia i a(u)t(e)isme

Les llengües són sàvies i aproximen el fons i allò connotatiu dels conceptes, no és cap casualitat que en dos termes com autisme i ateisme hi haja una analogia i metonímia en la paraula i el tema que ens ocupa, la manca de fe de l'autista.
L'individu autista és l'únic, si així l'anomenem, que és mancat de fe, de fe en Déu o en l'Altre.
Hi ha molts graus d'autisme, imaginem-nos un individu al que li demanem el següent amb aquestes paraules:
_Josep, agafa l'escala!
I ens respon agafant-se les mans a l'escala, no, no és un cas d'idiotisme sinó un cas d'autisme, mireu, per a comprendre una ordre, requeriment o significat de qualsevol tipus una persona normal, és a dir dins de la norma, necessita tenir una connexió, podríem anomenar espiritual amb l'Altre o inconscient col·lectiu junguià, la consciència del Cosmos.
En una frase com: El xiquet va agafar l'escala i va menjar. Hi ha un infinit de significacions, si no tenim eixa connexió, diguem-ne divina.
Un autista, per tant mancat de fe, pot pensar en que s'ha agafat l'escala per a que no tombe el menjar o simplement agafar-se a l'escala i començar a menjar, açò ja suposaria un gran salt, l'arribada al sentit comú, el menys comú dels sentits.
Hi ha qui desconeixent la filosofia pensa que en el fet d'observar un termòmetre veu una realitat objectiva, la temperatura, res més lluny d'això, en observar-lo veiem una marca de mercuri fosca a la que connectats amb l'Altre li donem el significat del següent objecte o cosa, la ratlleta que marca el número, és quan ajuntem totes aquestes dades que sabem, gràcies a actes de fe gairebé infinits, que comencen a pensar potser pels peus, que la nostra dona té trenta-sis graus i mig de temperatura corporal.
Jacques Lacan en les seues converses amb els cognitivistes els deia que contràriament a aquells ell pensava amb els peus, i és que el cos també pensa i parla i no només ho fa el cervell, de vegades pensem amb el fetge o amb l'estómac si és que hem fet un fort dinar i hem de reprendre la faena, malgrat això molts voldrien que el cos no parlara ni pensara gens, i així ho reflecteixen a la seua ciència, i és que la realitat, com les llengües i els números (això deia John Nach, físic, matemàtic i premi Nobel) ens diuen gairebé sempre el que volem sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada