València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de juny 08, 2015

Una meua i ràpida exposició sobre la dreta i l'esquerra

Intentaré donar la meua opinió en un curt espai: La dreta és el discurs capitalista, mig imbricat amb l'esquerra, però suïcida; el gaudir del poder de les plusvàlues. L'extrema dreta és gaudir del poder de manar, per altra banda tots estem en algun moment del dia en els quatre discursos o paradigmes que exposaré i que ja ho he fet amb dos, l'extrema dreta sempre intenta "salvar" el món buscant temps antics millors. Ara bé, l'esquerra és el procés dialèctic, les humanitats portades per la dialèctica històrica marxista o hegeliana, que com a colofó persegueixen la mort de Déu, però el que es planteja l'extrema esquerra és una solució final, que en darrera instància és portada pels amos.
Amb el cinquè paradigma, el que pot voler plantejar Slavoj Žižek, es oblidar-se d'una esquerra de dretans, és a dir, dominada, manada pel discurs de l'amo, per a fer un món dialèctic però governat o "manat" per tots, histèrics, amos, capitalistes, analistes i científics, amb poetes i literats, els cinc discursos, apareix el nou discurs de l'analista a la política.
El problema de sempre és com convéncer per a que s'arribe a aquesta solució humanista. Ell planteja la contradicció paradoxal que s'amaga en tot, el miracle que s'amaga en l'Inconscient col·lectiu o Déu, parafrassejant Heisemberg l'observador crea la cosa, o Austin la paraula crea la cosa, o Lacan la vida i la realitat és una contradicció paradoxal on "gairebé" tot és possible. Jo espere a l'Inconscient col·lectiu, però treballant per a això en una contradicció paradoxal que veiem en dividir un segment qualsevol infinitament per la meitat, en què aquest Inconscient col·lectiu ens donarà la eixida quan entrem en la més desesperançadora foscor. Amb la contradicció paradoxal que entronca amb el lliure albir, en què tot està escrit, o millor, que present, passat i futur no es corresponen en aquest ordre, com deia Nietzsche, però com també deia cal treballar-hi tots els dies. I la solució, quan arribe, que ho farà, serà no una solució final marxista, sinó un altre  món en crisi, però on els "nivells d'exigència" de dretes i esquerres, ideologies o paradigmes, que sempre hi romandran, seran més exhaustius en l'àmbit humanístic, humà, econòmic, cultural, polític, etc. Un exemple: Igual que a la Prehistòria es moria si perdíem una cama per no poder caçar, hem arribat a poder viure sense elles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada