València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de juliol 26, 2015

Comunicació i destrucció, els discursos humans

Jacques Lacan, principal continuador de Sigmund Freud amb la psicoanàlisi classifica el comportament humà bàsicament en cinc discursos, el de l'oprimit marxista, l'esclau hegelià o de la dona, és un discurs que conforma la feminitat, tot i que tant homes com dones hi estem al llarg del dia (mireu la pansexualitat en Freud), és el discurs dels negres quan s'alcen contra el blanc, és el dels homosexuals quan reivindiquen el seu orgull, o el dels treballadors assalariats contra el capitalista, és l'histèric, que no hem de confondre amb la histèria, finalment aquest discurs gaudeix amb el saber.
El de l'amo, és el del baró, que ho ha sigut històricament i atàvica al llit amb les dones, és el del senyorito o del cap, és aquell que suporta el pare o mare d'una família per portar els diners a casa i tenir fills al seu càrrec, és també el de polítics, militars o dictadors, i pot suposar l'eix psicològic d'un individu quan és la figura paterna o materna o Déu, aquest discurs busca gaudir i què millor que manant.
El capitalista és en el que estem o bé amb l'explotació del mercat capitalista creant una plusvàlua o tan senzillament quan comprem, paguem per aconseguir el nostre fals desig, tot i que aquest discurs sol posar l'individu en forma de mercaderia i de vegades allò comprat passa estant ja en un altre discurs a ser objecte del nostre desig, com per exemple quan ens mengem els aliments comprats, és un discurs que és una perversió del de l'amo i cerca gaudir també però amb l'explotació de les plusvàlues.
L'universitari, és el de la ciència i el mètode científic, Lacan no pren la veritat del discurs com allò important sinó la seua intenció, així aquest discurs en quant a la veritat té el mateix valor que els altres quatre, aquest frueix amb la veritat, el significant final.
I finalment tenim el de l'analista, és el discurs de la integració, és el que mira des de fora i des de dins alhora, analitza la realitat i la integra complementant tots els seus elements, és un discurs novençà, gaudeix en posar el saber de l'histèric en un lloc primordial, per aquest discurs la veritat no és l'important del discurs sinó la intenció.
Les persones, homes i dones han de moure's per tots cinc discursos si volen tenir una vida plena, tots podem pressuposar que estar a l'histèric comporta molèsties, i tant homes com dones estan dividits entre aquest i el de l'amo, les dones o allò femení perquè intenten en llur identificació contra l'Home arribar al de l'amo que aconsegueixen sovint, no sense malestar una volta arribades i els homes o allò masculí al contrari, cosa que fa que pel “tira i afluixa” que deien els vells, homes i dones amb l'amor puguen coexistir sense veure's enemics sinó complementaris.
No ho som d'enemics sinó que som complementaris com diu el discurs de l'analista quan hi estem, tot sabent que segons el complex d'Èdip tothom s'identifica contra l'altre, contra l'amo, el seu amo, el comès històric o màgic i còsmic de qui i quan està al discurs histèric és el de la seua conscient o inconscient identificació contra el de l'amo, per arribar a donar-li la volta (quedar-se amb l'equilibri òbviament és impossible) i així consumar l'impossible acte sexual simbòlic, la comunicació, doncs el principal instint de l'Home, el de vida és la comunicació, tot i ser al cent per cent impossible per l'existència de l'altre gran principi, el seu contrari i de mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada