València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de juliol 19, 2015

Conflicte lingüístic espanyol. Un president espanyol que no parla castellà

El títol d'aquest article sembla impossible, però no està tan allunyat de la realitat espanyola, presidents valencians que desconeixen el català-valencià, presidents gallecs que només fan servir el castellà, presidents bascos i navarresos que no saben eusquera i presidents balears que desconeixen la seua llengua.
Potser els independentistes catalans han portat la “guerra” massa lluny, però si els castellans no escolten, doncs això és el que passa, el que passa quan no s'escolta, tot i que escoltar castra, s'ha de ser molt després per a escoltar, s'ha d'estar molt fet a donar i, Catalunya ja ha dit prou, o se'ls escolta o se'n van.
Jo em vaig amoïnar una mica quan un blocaire va fer un xicotet conte titulat “el procés”, en què una dona li diu al seu marit que se'n separa i, aquest es fa l'adormit, tancant els ulls; això és el que ha fet i està fent el govern, que ha eliminat la immersió lingüística, que ha posat un munt d'obstacles per a què els mitjans de comunicació s'expressen en cada llengua de cada nació de la nació espanyola, que ha i està fent els possibles per a eliminar les llengües perifèriques d'ençà la Unió.
Si jo estime a una dona blanca no puc voler, mesos després de conéixer-la, que siga negra, la puc, sí, tintar i, fer que parle com jo vull que parle i, a base d'enganys i postures de força que siga com jo vull que siga, però no serà això mai amor, sinó narcisisme.
Castella està presa pel narcisisme de voler-se a ella mateixa, de fer una Catalunya, València, Galícia, País Basc, Navarra i Balears a la seua imatge i; és en part normal, Castella és la filla fadrina de València i Catalunya, com a pare i mare i, vol de tant en tant fugir de la seua mare, fent l'impossible per a què aquests pares no hi càpien a l'Estat espanyol o nació espanyola. Una nació de nacions en què haurem en un futur proper d'escoltar-nos, estimar-nos tots tal com som, sense imposicions econòmiques, de poder o lingüístiques, els tres registres de la realitat i que en el seu equilibri rau la pau i l'estabilitat.

2 comentaris:


  1. En primer lloc moltes gracies per la teva visita com sempre esperada, m'ha agradat que la meva petita aportació d'aquesta setmana hagi servit de recordatori per celebrar el teu aniversari, em dones molta enveja del menú Valenciano. Moltes felicitats.!!
    En quan al teu post totalment d'acord i si arribem a bon port sense imposicions, amb pau i equilibri

    ResponElimina
  2. Gràcies, Julia, per la teua bona voluntat i els teus bons desitjos, i què et diré del post, és tan difícil no parlar d'un a un, com difícil és partir una melmelada de cireres entre dos sense tallar alguna cirera. Deixem-ho per als professionals de la cuina, què anem a fer, si no exposar els nostres desitjos, però sense haver de pagar ni cobrar el sou de l'ideal.

    Una forta abraçada Julia i dir-te que espere amb impaciència els teus articles. Petons.

    Vicent

    ResponElimina