València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, de juliol 14, 2015

Dos nous calfreds de la cienciocràcia

Hui ha hagut dues notícies dràstiques a la meua ciutat, València, primerament, per una ordre de la Unió Europea s'estan posant tants entrebancs a la fabricació dels valencianíssims trons de bac, que una de les empreses que en creava el major nombre ha deixat de fabricar-los, per als que no sàpiguen que són els trons de bac vos diré que són uns petards que es llancen sobre el terra i esclaten, serveixen per a fer les “despertaes”, típiques dels dies de falles.
Hi ha més de trenta mil valencians que els fan servir, que ara seran molts menys fins la seua desaparició, i a partir d'ara caldrà tenir un carnet per a fer-los servir, aquesta cienciocràcia és el poder dels carnets i de la burocràcia científica, no cal dir que la producció minvarà en un 90 o 95 % fins la seua desaparició definitiva.
I l'altra, que hem pogut veure-la i escoltar-la aquest matí als noticiaris de tots els països del món, i repetit fins a límits insospitats, que potser no farà res contra el corró científic, a youtube, ha estat l'expulsió d'una dona d'un avió a l'aeroport de Manises, un avió d'una empresa a la que no donaré publicitat ni bona ni roïna, per portar un pòster d'un quadre de Sorolla i un llibre.
De ben segur que no seria ni el llibre roig de Mao, ni el Mein Kampf, potser així haguera cabut a l'avió, només dic potser, com tampoc no crec que pensem que Sorolla siga “decadent”.
Açò simbòlicament, representa per a mi, a banda de la caiguda de les torres bessones, un punt d'inflexió, si més no a la meua ciutat, què pot pesar un avió, seixanta mil quilograms? Què suposen quaranta o cinquanta grams del llibre i sis o set del pòster? De ben segur que hi haurà raons, sempre les hi ha, de fet no són les raons les que dicten els actes i els sentiments, sinó aquests els que dicten les raons, però si ja comencem, perquè tots en som de culpables, a prohibir portar un llibre a un avió i ens quedem quiets ens passarà com la persona que és insultada i es calla, quan dones una mà et prenen el braç, i no és una simple dita, sinó que és la realitat de la condició humana.
Ja són ací els salva-móns, sembla que la cienciocràcia ja s'està buscant el bressol del discurs de l'amo, perquè el capitalista, tot i vendre's al millor postor, tots ho sabem quan triem un rellotge o un altre pel seu preu, té una cosa que no agrada a les veritats de la ciència, que el discurs capitalista permet la llibertat, espere que aquesta cienciocràcia també ens la permeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada