València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juliol 31, 2015

El lladre de pomes, "Le voleur de pommes"

A la cançó "la mala reputació" de Georges Brassens ens diu que quan un lladre de pomes en furta una i es sotjat per un ric, ell deixa fer, deixa que aquest lladre se l'emporte; jo sé que hi ha individus que fan mal, furtant en màfies, delinqüència, etcètera; però també sé que no és a mi a qui li correspon posar-los a l'abast de les forces de seguretat.
Hi ha individus que pel seu tarannà fred s'haurien d'haver ficat a la policia, a l'excèrcit o a les forces de seguretat, per a tenir una vida en paus, però no han pogut, potser no eren gaire "intel·ligents"(pose la paraula entre cometes perquè no hi crec en la intel·ligència), potser el seu caràcter cercava fer mal directament o simplement no han volgut.
I per això sé que tot lo món és necessari i, quan dic tot lo món dic tots, des del lladre fins al poeta.
Fa uns anys vaig haver de fer una transacció d'un objecte amb una empresa i vaig percebre un xicotet parany, hui ja endegat, que em volia llevar, indirectament, mil pessetes d'aquella època, jo no vaig delatar aquests individus, sinó que vaig recuperar, amb la paraula i l'ànima, els meus diners, que no em sobraven; no per la por, sinó pel que he exposat al damunt, jo no ature a un lladre de pomes tot i intuir la seua malifeta.
Em diran mal ciutadà, em diran poc patriota, em diran còmplice, no, jo hi vaig ser víctima, em diran, com m'han dit moltes vegades de tot, però jo sé exactament quan em toca fer un acte, tot i que en la seua absència puga passar penúries, doncs la major joia és estar de grat amb Déu i amb si mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada