València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, de juliol 24, 2015

Envolcament contra penetració, el conflicte femení

La darrera intenció de tot allò femení és llevar el fal·lus a allò masculí, diguem-li la mort del Pare nietzschiana, el complex d'Èdip freudià o la lluita de classes marxista, però l'acte sexual no existeix, Déu, l'inconscient col·lectiu junguià o el gran Altre lacanià és savi i sap que un acte sexual perfecte, la perfecta comunicació o felicitat eterna representaria la pèrdua absoluta i definitiva del fal·lus per part d'allò masculí i, la tinença inassolible del mateix, i per tant boja, impossible i destructora per part d'allò femení, tot sabent que l'única possibilitat tant d'allò masculí com d'allò femení és l'esperança en la llur possessió, en la utòpica reversió de discursos hegeliana, doncs tot amo té per damunt d'ell un altre amo, així tothom estem sempre en el discurs histèric, si ho mirem així.
Hui mentre anava a la faena he escoltat dues xiquetes d'uns dèneu o vint anys que parlaven de que les feministes havien inventat una paraula substitutòria a la natural, explícita i sensual, tot i que per un altre costat ofensiva, conscienciadora i cruel de penetració, era “envolcament”. Jo em pregunte el següent: No és una manera de no acceptar la feminitat (que rau en estar al discurs histèric, on tots hi estem en molts moments del dia) per part de les anomenades feministes? Jo sé que les dones per aconseguir certs drets han hagut de lluitar contra els barons o contra l'estat, millor dit, i algunes vegades fortament, per la llei de compensació, si hagueren estat feministes moderades no hagueren aconseguit pràcticament res, però sé també en aquest cas que sempre hi haurà un obrer de la construcció que els diga, de manera grollera o sensual, com siga pres i, com a floreta pel carrer: _T'anava a foradar el saquet! Envolcadora! Tia bona!
Sóc conscient de què el lloc femení en què jo estic com a treballador assalariat, quan jo perd el fal·lus, quan no m'arriba a final de mes, quan em negue a treballar de cap en qualsevol empresa, a aguantar goril·les com a coneguts o companys de faena, etc. És un lloc menys abellidor que el de l'amo o capitalista, diguem-li masculí en que estic quan faig l'amor amb la meua dona, quan tinc diners per a comprar allò que vull, quan mane amb el meu desig en alguna empresa no remunerada, en el meu cas i remunerada per a un altre, quan guanye i cobre el meu jornal i, és el dia del pagament, quan em sent feliç, quan tinc un fill i en tenir-lo viure-hi, jo que no en tinc, però el que també sé és que no puc d'una manera envejosa desitjar el mal a qui estiga, feliçment i justa al discurs de l'amo o al del capitalista en un moment determinat, o a l'histèric, perquè cal acceptar que l'histèric gaudeix pel saber; per exemple en aquest darrer cas i referint-me al sexe, quan un fadrí sense parella, desesperat per la convivència amb sa mare se'n va de prostitutes, ja prohibida delirantment aquesta pràctica a la Suècia de la profilaxi.
Jo també sé que el lloc masculí és el de la felicitat, però la única solució possible (que no factible per utòpica com la negació), d'una dona és, per la seua felicitat, reconéixer el seu lloc a l'histèric i reconéixer la seua feminitat, això sí, sense deixar-se sotmetre per un amo o capitalista simbòlic o real, com poden representar el seu marit o el seu cap a la faena, doncs si això no passa sempre hi haurà lloc per a una dona a què el seu Jo transite i, molt a sovint, pel discurs de l'amo i del capitalista, de ben segur; jo vos ho assegure, i més que molts barons, el sexe físic no és cap entrebanc per a fer-ho, no és cap misteri. Sense haver de negar la seua feminitat, que és el mateix que negar-se a si mateixa, que odiar-se; el problema és que tot allò simbòlic, com el fal·lus se'ns escapa quan volem o creiem tenir-lo, com una lluerna xafada per un puny cruel i, quan la llum s'apaga comença la foscor de la guerra, en aquest cas de sexes, que pot ser fins i tot necessària o lícita per l'anivellament legal entre barons i fèmines, però que acaba quan entra en joc l'amor, equilibrant la balança de poder entre gèneres.
Tot i que a hores d'ara allò femení (malgrat Nietzsche i la mort de Déu que va donar el resultat de l'anticrist, segueixen sent l'un per un, front al cristianisme i Occident que va pair el seu devenir a allò “roí”), no té un significant simbòlic, cosa que fa atiar el conflicte amb la prohibició, per exemple a Suècia, país on el deliri d'allò femení es fa cada vegada més evident, l'esborrament de tot referent als inexistents símbols en un intent d'identificació, contraproduent, contra el baró o allò masculí, la prohibició, dic, com a no políticament correcta la paraula “himen”, esdevenint com una mena de suïcidi d'allò femení o seguint la mercantilització del cos humà, pròpia del discurs capitalista, una amputació simbòlica i inconscient del cos, tendent a l'autodestrucció, malgrat que molts veuen en la feminització de la Història una eixida dialèctica a tot un reguitzell de conflictes i problemes, obrint pas a un nou paradigma històric, espere que hi haja lloc per al baró en aquest futur que ens arrossega a un deliri de pseudoperfecció, que entre tots haurem de dialogar i construir en base a l'amor entre els sexes, o millor, entre persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada