València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimecres, de juliol 15, 2015

La ciència, el nou amo. Un món feliç?

Vos exposaré una xicoteta equació econòmico-filosòfica, l'equació, una de tantes dels darrers dies del discurs capitalista com a Pare, i del forat negre en que ha esdevingut el sistema financer:
La classe baixa rep diners de l'estat en concepte d'ajudes, que immediatament després passen a l'estat amb impostos indirectes en tabac, menjar, bens de consum bàsics; la classe mitjana per altre costat dóna una tercera part dels seus beneficis a l'estat amb els impostos, aquest els dedica a rescatar el sistema financer, base del capitalisme i del discurs capitalista (que com van predir Marx i Lacan és un discurs que s'autofagocita), aquesta superestructura capitalista entra en borsa i és en un moment, i en base a la fe ja minvada en el sistema, en un moment, dic, que es redirigeixen els diners en poques mans, passen a la classe alta, que alhora no participa en les contribucions a l'estat (en alguns països se'ls imposa a la banca que ha guanyat enguany 20.000.000.000 d'€ a Espanya, el pagament d'impostos i es tem, amb tota seguretat que aquests ens financers els cobren indirectament com faria qualsevol empresa competitiva), i els perd en les fluctuacions de l'especulació borsària i financera, si bé els estats prenen part dels actius dels bancs, normalment aquests i amb una fe en el discurs capitalista immensa (que per diferents motius ha substituït el de l'amo, ja arraconat en temps anteriors i impossible de fer tornar si no volem un estat de foscor amb pares o líders messiànics) tornen per menys del que s'ha pagat, degut a les fluctuacions de la banca als mercats, a mans privades novament, i així es perpetua un forat negre que té tot el caire d'acabar amb la Història, amb la que va sobreviure amb el capitalisme i el seu discurs després de mort el Pare i el seu discurs, el de l'amo.
Tinc la impressió de que darrere de la caiguda del Pare i el seu discurs de l'amo (parle en l'àmbit col·lectiu), l'altre discurs, el capitalista, que és una derivació de l'anterior, ha arribat a la consumació, al que predeien Marx i Lacan, l'autofagocitació. Què és el que ens espera? Quins podrien ser els substituts d'aquests discursos? sabem que només hi ha cinc discursos pels que funciona l'ésser humà, l'histèric, el de l'amo, el capitalista, el de l'analista i com si d'una carretera que arribara a la seua fi ens queda l'universitari, el de la ciència, serà la ciència el nou amo? Un Pare sense Pare? En no tenir una veritat fixa (les veritats de la ciència són barrades, d'un dia a un altre poden canviar segons el seu mètode científic) com ho feien els anteriors?
Tot i que mancat de justícia social en molts llocs del planeta, el discurs capitalista ha donat la major eclosió de llibertat coneguda a la Història en desfer-se d'un diguem-ne “senyorito”, el discurs de l'amo, però tenia un defecte, i és que era finit, es consumia, ara ens ve un altre discurs que prendrà indefectiblement el discurs que va deixar el primer discurs de l'amo i el capitalista (si la transició cap a ell no ens duu el conflicte final o l'Apocalipsi, o en el millor dels casos a l'antic amo tirànic post-històric, doncs els desastres naturals són una conseqüència dels vaivens de tots els éssers i coses que conformen l'inconscient col·lectiu universal), és el discurs de la ciència, l'universitari, un discurs que pot arribar a ser el més intransigent i rígid de la Història, si aquesta sobreviu. En el materialisme històric, és a dir, en la lluita de contraris o classes, en la lluita entre els discursos de l'amo i l'histèric, que va seguir contra el capitalista i que seguirà contra el de la ciència (esperem que en aquest món que ens ve de diagnosi científica i pseudo-ètiques o estètiques hi haja la contestació i l'equilibri de la Història entre la dreta, allò natural i l'esquerra, el discurs histèric i artificial, crític-masculí), és la vida de la Història, la vida, aquell error en el principi de mort, que com un gat escaldat i amb urpes vol seguir ert sobre la Terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada