València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

diumenge, de juliol 05, 2015

L'EGE, endogàmia, globalització i entropia

Des que Lacan i Dalí van observar que el coneixement és paranoic per globalitzar la realitat, l'ésser humà ha intentat fer possible la fi de les guerres, la convivència entre tots els individus de la nostra espècie, fins i tot estudiant-los en grups reduïts, on l'endogàmia fa impossible l'estabilitat de llurs societats.
Se'ns està venent la idea de que la globalització té un efecte positiu, des d'organitzacions secretes com els maçons fins als polítics actuals que veuen en la unificació de totes les llengües, cultures i països en un de sol el guariment de tots els mals de la Humanitat, bé, pensem que les guerres es succeeixen quan un grup d'individus o països ha estat ja globalitzat, com a punt final a la seua carrera per l'existència, globalitzar és paranoitzar, és tancar la realitat i tancar totes les possibles eixides cap allò desconegut, cap a l'Amèrica després de l'atzucac de l'Edat Mitjana, per exemple.
Sempre cal que hi haja un territori, ens, lloc o idea desconegut del que parlar, inventar, fugir o somniar i, la unió de totes les llengües i cultures en un sol país o organització sociocultural homogènia només pot representar la fi de la Història, per l'empobriment i paranoització de les diferents visions que llengües i cultures ens donen.
Darrerament en programes anomenats “reality shows” s'està experimentant amb l'endogàmia que porta tota globalització, de fet aquests estudis poden servir per a una possible colonització d'un planeta verge en el futur, evitant els perills de la farwestització del mateix; es va fer a un d'aquests programes un intent de convivència amb un grup de cinquanta persones aïllades a un nínxol artificial, una càpsula on s'hi havia establit tot tipus de plantes i alguns animals, fent, creien, possible l'explotació ganadera i hortofrutícola per a la pervivència sols i aïllats; el resultat va ser que es van fer dos grups enfrontats, l'individu o el grup sempre s'identifica contra un enemic, creat o real i, finalment es van crear líders fins que un d'ells va “llançar la bomba” metafòricament clar, doncs va obrir la bombolla i va eixir fugint, necessitaven per a evitar la mortífera endogàmia creada, trobar llocs verges i desconeguts allà enfora.
Una altra història, que també s'està covant a Occident, el món sencer ja, és l'entropia, aquesta és la quantitat de soroll i complicació que provoca un sistema, és a dir, la seua possible fragilitat concomitant a la seua complexitat.
Doncs bé, l'entropia, després de la paranoització del saber humà, de la ciència i de la tècnica, a més de la gran quantitat de població humana, amb el consegüent guirigall entre individus i països, que molts tenen ja potencial nuclear, ha fet que la pau al globus terraqüi siga un miracle, que es perpetua dia rere dia, a banda i, podríem fer un toc espiritual, tot dient que l'inconscient col·lectiu universal, el Gran Altre o allò diví ja delira, la Terra, Gaia, aquesta superfície de terra viva i conscient ens està advertint de que no anem pel bon camí, amb profusió de fenòmens naturals o catàstrofes naturals que no sabem si són el resultat de la nostra acció directa sobre la natura o aquesta mateixa a la que li ha arribat l'hora de posar fi a la nostra estada com a reis o lleons d'aquesta selva que és la Terra.
Espere que amb el coneixement humà s'arribe a les conclusions que els psicoanalistes vénen proclamant en veu baixa, com és una certa inconsciència o innocència que done lloc a l'amor i com no, a la vida, sinó tot serà qüestió de temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada