València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, de juliol 06, 2015

L'EGE, endogàmia, globalització i entropia II

Què li passen als rescats de la UE? Ixen de les butxaques de les classes mitjanes i baixes dels ciutadans dels països europeus, entren als bancs grecs, espanyols, irlandesos, portuguesos i italians, després i, per la fallida del principi de mercat, degut a la globalització i per una simple declaració d'un home influent, fins i tot per qualsevol decisió local econòmica o d'altre tipus es mou el galliner dels “casinos” financers del capital, amb la qual cosa els diners tornen a passar dels bancs d'aquests països, les quals classes mitjanes i baixes segueixen pagant el deute, passen, dic, novament als alts estaments financers dels països creditors. Finalment la partida de monopoly pot acabar amb el guirigall general.
El referèndum grec ha estat l'avís amb què el discurs histèric en l'àmbit èxtim, és a dir, col·lectiu, el poble pla i pobre ha fet als ens factibles del discurs capitalista èxtim, col·lectiu i, que tendeix sempre al suïcidi universal (discurs de l'amo i discurs capitalista són sempre suïcides-assassins, front als altres discursos, que ho són assassins-suïcides, cosa que es dilueix amb l'amor, la bona voluntat, l'estabilitat social, econòmica i lingüística), per a què aquest discurs, ja en els finals de l'Era Cristiana i principis de l'Era de Déu, Crist i Dionís i, degut a l'EGE, l'endogàmia, la globalització i l'entropia, endegue la direcció cap a una globalitat desglobalitzada, per venir i sempre en construcció crítica i dialèctica.
És igual que un individu, parle ara individualment, del discurs histèric és aturat o avisat per un del de l'amo o del capitalista, un del de l'amo és sempre avisat per un del de l'analista, un del capitalista per un o molts del discurs histèric, diguem-li revolucions i, un de l'analista pels esperits, extraterrestres o, com diria el discurs de la ciència o universitari i el de l'amo, pels superegos o morals (el discurs capitalista no s'hi fica mai en l'espiritualitat). El discurs èxtim del capitalista, en l'àmbit col·lectiu, vull dir, és sempre aturat o avisat per l'histèric, en forma de moviments socials, democràtics o revolucions.
Fem cas a l'inconscient col·lectiu o Déu, Ell és savi, tant com per a dur-nos pel camí de la regeneració, de la fundació tàcita i explícita de la nova Era i el III Any de Déu, Crist i Dionís, aquest darrer déu grec, valga la casualitat, que mai no és casual, promotor de civilitzacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada