València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’agost 10, 2015

Avaluacions i higiene, la ciència, el nou amo

D'algun temps ençà hi ha una força fàctica i real que s'ha fet l'ama de la realitat que ens envolta, una vegada mort Déu a la filosofia, l'esperit humà no podia pair aquesta nova realitat i va fer descansar la seua ànima, o tot el seu tarannà espiritual en un nou amo, la ciència.
De bon començament va ser la figura del metge, del mestre d'escola, del catedràtic d'universitat i institut, i finalment en tot un estament, que té arrels molt més profundes que un senzill diagnòstic o una classe magistral.
Donant un salt cap a l'actualitat, no podem fer una anàlisi de tota la història d'aquesta metamorfosi en poques línies, veiem prohibicions ètico-estètiques o ètico-higièniques com la prohibició de la propaganda i costums d'ús de productes tan arrelats, fins fa alguns anys, com el tabac, prioritzacions mèdiques a persones no fumadores, prohibició de la venda de productes salats i llur comercialització, avaluacions de tot tipus, des de les empreses, per a fer pseudo-objectives eleccions de candidats per a un lloc de treball, fins al canvi en la manera de ser de la gent del carrer, com ara l'abús de la ciència de l'estadística en moltes disciplines mèdiques i científiques, que anul·len el subjecte, deixant-lo com a un insignificant número en una base de dades, i el que és més paradoxal, amb resultats d'ínfima qualitat en llur efectivitat pràctica.
Ja no són només els coents aquells qui parlen sempre amb el número i la classificació, sinó que cada vegada més persones fan judicis classificatoris en llurs anàlisis i en llur manera de viure, l'altre dia imaginava un món en el que les paraules més, menys, millor i pitjor foren oblidades per la població, un gran nombre de gent s'oblidaria també de parlar, estem en un món on allò veritablement important, allò que no és quantificable ni mesurable, en definitiva allò que només es, és a dir, l'ànima, la vida, vol ser esborrat, el principi de Thanatos, de mort i per tant masculí de la velocitat s'ha apoderat de la Història, tot i que ja no hi ha un déu o un pare en què i per qui viure, la Història s'ha infantilitzat en perdre'l i ha pres el discurs histèric, però amb una conseqüència fatal, la seua deshumanització, i aquesta no és altra cosa que la pèrdua de la comunicació i la victòria del principi de mort front a Eros i l'amor, cosa que ha portat a l'enfonsament de l'equilibri que l'ha mantingut viva durant dos mil anys tot i que certament amb entrebancs.
No hi ha solucions que no passen per la valentia, front a la temeritat d'una tornada enrere o la covardia de seguir el corrent de l'ona passatgera de la moda científica, pensar per sí mateix, parlar, condescendir, no avaluar, viure des de la igualtat respectant la diferència, viure i permetre l'errada de l'altre i de nosaltres mateixos, fins i tot l'errada de l'Altre, com a Déu o pare; fixeu-vos que al nou déu no se li permet cap errada, la relliscada d'un metge pot acabar als tribunals, de fet passa molt a sovint, el món s'ha histeritzat, ha pres l'exigència sobre l'Altre de respostes i quan aquest les dóna són rebutjades. I la vida passa per viure de cara a la mateixa vida i a la mort, sense sentir-nos immortals, pensant-nos eterns però mortals, i no és contradicció, passa per una posada en escena del viatge iniciàtic que representa la vida, un camí que no pot ser mai mesurat, ni matematitzat ni avaluat; menys encara prohibit i que tots tenim emmarcats com un vell títol o portem com una medalla penjada de la solapa des del moment en que eixim a la llum d'aquest món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada