València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dilluns, d’agost 10, 2015

D'elitistes i classificadors

Normalment darrere d'un classificador s'amaga un narcisista, una persona que és incapaç d'estimar. Les lligues i les classificacions per arribar a una suposada elit han existit d'ençà temps immemorials i responen a la necessitat de certs individus a sentir-se per damunt de llurs partenaires, quan entre ells i aquests ja no hi ha amor o gaudi o no ha existit mai per tractar-se d'un partenaire en l'amistat.
El triomf dels anivelladors i classificadors ha estat degut a la importància que per al discurs de l'amo té aquesta conducta narcisista, el discurs de l'amo i el capitalista, perversió d'aquell, l'ha agafat com a eina dominadora cap als individus del discurs histèric, és la seua essència, i aquest darrer discurs que ha estat l'inventor de dites classificacions ha esdevingut esclau del seu propi atavisme.
Cada persona individualment té el dret i la possibilitat de ser admirat pels seus fills, amics, companys o estrangers, i és quan es té un partenaire amb el que els uneix l'amor o no s'està en un lloc narcisista i s'estima que aquests discursos histèrics o pertanyents perden el seu valor, perquè es veuen com el que són, una eina o arquetip del discurs de l'amo i el capitalista per a poder dominar els homes de l'histèric.
També hi pot entrar en aquest narcisisme de les classificacions l'enveja del penis i l'angoixa de castració, aquests són també degudes a la manca de l'element que uneix gaudi i desig, és a dir, l'amor.
Una revelació a la que moltes persones sembla que tenen el pas vedat ens durà a pensar que el fet d'escoltar és el de desenteranyinar les intencions últimes de les coses, sentiments i conductes, aquelles que solem confondre, en un món on la manca d'espiritualitat i d'amor ha fet una societat narcisista i incapaç d'estimar l'altre, dominada pel principi de mort o Thanatos en contra de l'Eros o de vida que resta cada vegada més minvat, tot i que ambdós necessaris, en els que es confonen les intencions finals, imaginem-nos un marxista democràtic i humanista i un dictador comunista, que són confosos amb tota l'ambigüitat del fet, per què? Pel simple fet que militen en el mateix títol o etiqueta, atiades aquestes últimes pel discurs universitari o de la ciència, el de l'amo i el capitalista (en els que tots estem més o menys temps al cap del dia) amb la intenció abans esmentada.
Per tant seria molt recomanable, i cadascun deuria ser lliure, tot i que eixe és el resultat final, que les persones foren escoltades i tingueren la llibertat a llur individualitat en totes les cultures o si més no cisellar aquest fet a una carta magna, tot i que potser ja hi existeix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada