València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

dimarts, d’agost 11, 2015

El Cadena, història d'un fumador

Tot lo món sap que la funció de l'estat és la de cuidar dels seus súbdits, protegir-los la salut i procurar que llurs vides duren, ni gaire ni poc, sinó com en una llei de màxims i mínims el suficient per arrodonir el màxim benefici, tal com feia el primer pare, el del clan primitiu, un pare cruel i implacable que volia dur, sense gaire maneres, a bon port la nau de la seua família.
El Jordi era un impertinent fumador, el dia en què el van enxampar al vàter de l'oficina d'ocupació acabant-se un “celtas” va deixar, sense proposar-s'ho, la seua vida a l'estat, un pare dur, però benintencionat, com pertoca a una civilització que veu emmalaltir els seus fills pel fum del tabac, a banda d'assistir impassible al canvi climàtic que provoca la nicotina.
El guàrdia de seguretat va llançar la porta del comú avall i el va agafar dels braços posant-li les manilles tot emprenyat pel delicte del Jordi, abans de pujar-se els pantalons després d'enllestir un bonic cagalló que encara li'n penjava tot ballant amb el seu mortal pecat, empassar-se el fum.
Com que el delicte era tan greu el judici es va celebrar ràpid, es van botar alguns casos que esperaven alguns anys, i li van imposar una multa de tres mil euros, però la seua condició d'aturat no li permetia ser solvent i va encetar per primera vegada en la seua vida la presó, tot i amb això en lloc d'amoïnar-se va veure la llum, allà el fum era lliure i saludable.
Però l'alcalde del seu poble, que pertanyia a un partit de dretes o d'esquerres, tant se val, que governava l'ajuntament, va promulgar un edicte pel qual hi prohibia el tabac, únic lloc, el centre penitenciari, on encara es podia fumar dins del terme municipal, el benintencionat alcalde volia protegir la salut dels reclusos i la millor manera era proscriure-hi tan lleig i immoral vici.
La segona vegada que el van agafar va ser llançant una burilla al cub del fem de la cuina de la penitenciaria, una punta de cigarreta que li havien passat d'amagatotis bondadosos col·legues, en conèixer el seu hàbit, tot fent el dinar.
Degut als problemes inherents a la convivència amb els delinqüents i a la manca de nicotina duia una insuportable i mísera vida que el va fer caure en el crim una altra volta. La pena fou de sis mil euros o dos anys de presó que es van acumular als sis mesos que li havien caigut en no poder pagar-ne la primera. Com que el tabac era la seua afició i dèria, alguns mesos després va ser vist fumant a les escombraries de la presó; aleshores per reincidència li van obsequiar amb sis anys sense dret a fiança, que tampoc no hauria pogut pagar.
Acumulant dia rere dia, setmana rere setmana penes que s'anava llançant a l'esquena, veia tots els dies terroristes, assassins i violadors, companys seus, que eixien i entraven periòdicament esperant llur reintegració i inserció social, ja institucionalitzat va fer vida allà dins, era si fa no fa estimat als calabossos i corredors, fins i tot era conegut amb un malnom, el Cadena, tendre apel·latiu que li van posar en aconseguir la xifra de tres-cents dos anys de pena, talment cadena perpètua, per l'immoral delicte de no concebre la vida sense una cigarreta a la boca.
En poc temps ja no va poder desempallegar-se, tot i les nefastes conseqüències, dels seus malfactors companys que van esdevenir la seua veritable família, una família que li permetia diàriament i sense cap delació fruir del plaer d'una roïna, criminal i amagada cigarreta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada