València, cultura, història i modernitat. La ciutat de les arts i de les ciències

Ciutat de les Arts i les ciències de València. Esteu convidades a aquest bloc totes les persones respectuoses amb el símptoma aliè, no ofensives ni violentes.

divendres, d’agost 07, 2015

El drama de la feminitat

Abans de començar vull deixar ben clar que no estic parlant de les dones, ni tampoc dels homes, parle d'una variant del comportament segons els conductistes o del símptoma humà segons la psicoanàlisi que ha estat en aquests dos darrers segles objecte de controvèrsia.
L'Home, els homes i les dones ¿som? (pose "som" entre interrogants perquè ningú encara sap què és això d'ésser) o estem en una posició pansexual, açò ho va dir Freud i l'escoltà dels seus pacients, hòmens i dones; òbviament no voldria que arribàreu a la grollera interpretació: _Li pega a tot. O aquesta altra: _Vaja! Carn i peix! Freud està parlant quan parla del fal·lus o de la libido d'una energia vital, d'una força que ens empeny a anar endavant, tot i que sempre, i per a ell, aquesta força és masculina.
Les dones cerquen el fal·lus en el possible "amor" amb un baró i en el tenir un fill, ja siga aquest natural o no, i de vegades el posen en el lloc del fal·lus de la mare, és a dir, en el lloc de llur obra, només cal mirar la relació entre mares i filles o mares castradores de llurs fills pel molt que s'hi acosten i els estimen.
Mentrimentres el baró cerca en el "desig" o en el "gaudi" cap a una dona el maleït fal·lus, que no és altra cosa que l'esperança, el Cel, el Nirvana d'una persona, mai assolible, tot i el poc encert que hi va tenir amb el nom. Els homens que el cerquen en el desig són més prompte homes centrats, volen viure i per norma general és el desig d'organitzar una vida junt a una dona el que els mou, tot i que també alhora els mou el gaudi amb la dona, mentre que els homens que només els mou el gaudi no han arribat a consolidar per regla general una relació estable amb una dona o home (sempre estem parlant de persones, no d'homens ni de dones, el sexe físic no és l'important per al fal·lus o la libido, que pot estar en molts moments indistintament en eixa libido masculina o femenina tant se val quin siga el seu sexe físic).
El drama d'X (anomenarem a partir d'ara com a X la component femenina, i Y la masculina) és que per a estar al lloc de la feminitat han d'estar en el molest discurs histèric, mentre que els Y per arribar a la seua consecució ho han de fer al discurs de l'amo o la seua perversió, el capitalista (Veure a la xarxa si voleu tenir més dades Teoria dels quatre discursos de Lacan).
No cal dir que el X i Y estan de tant en tant o en qualsevol moment del dia en un o en altre d'aquests quatre, cinc o huit discursos existents segons la psicoanàlisi freudiana, i què la bipolaritat entre el discurs histèric i el de l'amo o capitalista fa que X i Y estiguen completament dividits i frustrats en molts moments de la vida d'ambdós.
La Història no ha passat de bades per a X i Y, o si voleu ja, la Dona, des de la mort del Pare de Nietzsche i l'aparició de les primeres feministes, i ha fet històricament que les dones estigueren més perjudicades per aquesta presa de posició de desig. La Història no entén de bons ni de roïns i ja Hegel va exposar que la víctima lluita sempre per arribar a donar la volta al seu discurs i prendre la posició de botxí, la resposta és clara, les dones o la moderna Dona té tot el dret a lluitar per aquesta tasca i per la justa igualtat, tot i que sempre trobarà la resistència inconscient dels barons i, també, com no de les dones mateixes, per l'odi a allò femení de l'ésser humà, si més no inconscient, la maleïda angoixa de castració d'Y, perquè aquesta i també l'enveja del penis (i perdoneu-lo, no era un artista cercant noms) que no és només símbol d'home o de dona, és indistint a uns i a altres.
Però només puc dir una cosa a les dones, jo si fora una dona física ho intentaria, jo visc amb una dona a la que estime, som el Sol i la Lluna, el Cel i l'Infern, el finit i l'infinit, mai no ens comprendrem però endavant, per a bé o per a mal, en contra o a favor d'allò masculí, és el sinó de la Història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada